Somnis.

 

Dibuix a llapis d'ArtuR, basat en l'obra de Ramón Casas a "Pèl i Ploma".

 " — Ai, si sabés quantes vegades m’he enamorat d’aquesta manera…
   — Com pot ser això? I de qui?
   — Doncs de ningú, d’un ideal, de la dona que somio. M’invento novel·les senceres, quan

somio."

 

   De "Les nits blanques" (1848), de Fiódor Dostoievski.

 

A Rússia ocorre un fenomen natural durant el solstici d'estiu a les àrees de latitud alta (com és el cas de Sant Petersburg), en el qual les postes de sol són tardanes i les albes més primerenques. Com a conseqüència d'això, la foscor mai no és completa. Aquest fenomen natural és conegut popularment amb el nom de Nits blanques, a les quals Dostoievski fa al·lusió a El Idiota, quan Ippolit ho visita a la seva datxa. Les dues històries (la del narrador i la de Nástenka) tenen lloc durant aquesta època de l'any.
A més es mostra un instant fugaç, en el qual el protagonista al llarg d'aquestes nits creu haver trobat per fi l'alleujament tan esperat a la seva solitud, cosa que després de l'última nit es converteix en una trista alba amb la culminació de la seva il·lusió .

Com a moltes de les obres de l'autor, l'obra és narrada en primera persona per un narrador, sense nom. El protagonista és l'arquetip del jove somiador i solitari i imagina constantment la seva vellesa solitària. Durant un dels seus llargs i quotidians passeigs pels carrers de Sant Petersburg es troba amb una jove, Nástenka. Fins aleshores, aquest no havia parlat mai amb dones i encara menys s'havia enamorat, però troba quelcom en ella que l'atreu. El relat està estructurat durant quatre nits i un matí. 

(Font Viquipèdia.)