Un record que se'n ve i se'n fuig, complit
amb frescor i fortor d'arena brava.
Nacre rosa de pedra i l'ona blava
que es belluga i s'esmuny a l'infinit.
Tel i alè del misteri de la nit
ompli el cel, i furtant hores al dia
una dansa de veles desafia
els estels. L'aigua aprova i fa convit.
Vilanova somriu. Núvia amada
entre el fum i el treball de la jornada
mostra al món net espill de plata i llum.
Des del cor de la terra catalana
el Penedès ofrena sa germana
esclat de roses, flama i or, perfum...
"Enyorança de Vilanova i la Geltrú" de
Jaume Bru i Vidal (1922 - 2000).