 |
| Dibuix digital ArtuR |
Fundes de coixí ArtuR.
Funda de coixí quadrada 50x50cm amb cremallera. 70% cotó, 30% polièster. Originalitat, comoditat i durabilitat, amb disseny propi ArtuR. ¡Es convertirà en el protagonista del teu saló!Impressió frontal sobre fons blanc natural.
Costures laterals i cremallera invisible negra
Fàcil inserció del farcit de coixí.
Tacte suau i agradable, rentable a màquina.
IMPORTANT: La funda coixí ve sense farcit.
Dies de melangia.
Uns dies passen
més lentament que els altres.
Són fugacíssims
aquells que em véns a veure;
els altres mai no acaben.
Miquel Martí i Pol.
"Per preservar la veu".
Punt de llibre estiuenc .
Ja tenim l'estiu aquí i calorós ... i a més, qui té sort, li arriben també les vacances !, i en elles es poden fer moltíssimes coses , que no acabaríem de descriure mai. Jo en proposo una, que segur compartiu, la de la lectura. Estar en un lloc tranquil i fresquet durant aquests dies sense presses , dona per aventurar-nos en relats insòlits , de misteri , de viatges , pot ser !... poesia , també o aquelles novel·les que no som capaços de deixar de llegir fins al final ! .
Per acompanyar-vos en aquest viatge lector i que no perdeu el punt, us faig un petit regal a tots els que ho desitgeu, un punt de llibre fet a partir d'un dels meus dibuixos digitals que podeu imprimir, us agrada ?.
Bones vacances a totes i tots !!
ArtuR.
Podeu demanar-lo gratuïtament aquí i el rebreu ben aviat. 
Només perquè les vegis tu
Només perquè les vegis tu
passa lenta la tarda
entre els pollancres del crepuscle.
convoque els mots i els silencis
i al llarg del poema
s’esmuny la paraula fosca ,
la paraula que només es pot dir
a frec de llavis.
parla’m , digues :
el meu silenci
és un riu d’aigües fosques
cap a tu.
( ..... )
Anna Montero.
Tempera 70 x 50 cm. ArtuR.
No era lluny ni difícil.
Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
Joan Margarit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)