La fada.

 
Collage fotografia - dibuix- tempera de ArtuR.
 
 
"Ell sempre li preguntava el mateix cada cop que la veia.
- Existeix un món perfecte?
I ella li contestava.
- La perfecció no existeix, però sempre la podem buscar.
Llavors, ell obria els ulls.
La fada ja havia marxat."


© Marta Aubà Salvadó.
Trossets del que penso.

Instant.

 

Fotografia acolorida amb tempera ArtuR

Només va ser un instant.....
el necessari per allunyar les pors,
per oblidar inseguretats....
i la passió del desig, es materialitzà,
es va fer realitat entre nosaltres ,
els nostres dits es van creuar
i els nostres llavis van trobar el camí ....
*
ArtuR.

Bon any nou !!


 Que el nou any que està a punt de començar, us aporti pau, amor i felicitat a les vostres vides i aconseguiu fer realitat tots els vostres somnis !!.
 Bon any 2024 a tothom !!
ArtuR.

Després de somiar amb tu.

 
Dibuix digital ArtuR.

Quan era un nen, em deien que les flors
no moren mai, i que quan es panseixen,
de nit, mentre els infants estan dormint,
es revifen i ballen, somrients,
en habitacions sense ningú.

No oblidaré la teva última cara
dessota el gel primíssim de l'oblit.
No em queda més consol que aquest silenci
de les històries de la infantesa.
Pensar que el teu somriure és a prop meu.
Que està plena de flors l'obscuritat.
Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.
 
"Després de somiar amb tu" de Joan Margarit. 



Estimar.

 
Dibuix digital d'ArtuR.


Estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l'hòstia.

"L’altre dia m’explicava una amiga que s’esforça a acceptar un amor no correspost que s’ha de repetir que n’hi ha prou amb estimar, i que si a sobre t’estimen és un privilegi. Vaig donar-li la raó amb la certesa que estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l’hòstia, coi. Vaig dir-li alguna cosa així com quan estàs enamorada sents una espècie d’escalf al pit que no pots sentir de cap altra manera, que és com no estar sola, que fa menys fred.

Vaig tornar a treure el tema amb una altra amiga, que em demanava si vols dir que si saps segur segur que no et corresponen, el fred no és més gran? Depèn.

A l’institut vaig tenir una professora que es deia Maria, com jo, però ella amb accent perquè era castellana. El primer que ens va explicar el primer dia de classe va ser que de joveneta s’havia enamorat d’un professor de literatura i allò li havia canviat la vida, perquè ella, que sempre havia sigut mala estudiant, aquell curs es va convertir en la primera de la classe només per impressionar-lo. No es va acabar casant amb el professor, ni tan sols el professor va saber-ho mai, però a ella allò que sentia l’havia fet millor, ens deia que li havia despertat l’amor cap a tot el que ell estimava: la literatura, la poesia, l’educació.
Crec que la cosa va per aquí: hi ha amors que ens fan millors i n’hi ha que no. Hi ha gent que passa per la nostra vida i de vegades ni se n’adona però hi ha deixat un rastre de romaní. I d’altra que, valga’m déu, gairebé ens destrueix. D’aquest últim tipus de gent, fuig, fuig!

Això no treu que, si tens la sort d’enamorar-te d’algú que et fa millor, quan ja no, si ha deixat de correspondre’t, baixis un moment als inferns ni que sigui a saludar. A veure si algú per allà sap què fer-ne, d’aquest amor immens que tens guardat en un sac de jute i que ara arrossegues per un camí polsós. Ara que a l’altre se l’ha emportat un tsunami i tu t’has quedat allà al mig d’un descampat, molt sola. Morta de fred.

El cas és que aquest sac és ben ple de coses bones que no saben desaparèixer. Potser que l’agafem i l’aboquem a la nostra habitació, al despatx o al jardí per fer-hi créixer flors, violes i romaní. Que d’una emoció tan bona no en pot sortir res dolent."

Maria Climent.
Flors, violes i amor.

 

Y Que Pasa Si soy Del Monton.

 
 
Dibuix digital ArtuR.

Y qué pasa si soy del montón
Si no me gusta llamar la atención
Si en las fiestas no destaco
Si en el súper se me cuelan
Si por más que me suba la falda
Me tiemblan las piernas.

Ni guapa ni fea
Ni gorda ni flaca
Ni un gran porvenir

Ay de mí, las dudas más caras siempre van a por mi.

No me digas, no me digas que hoy te has fijao
Después de las noches que he pasado a tu lado
No me digas que hoy me ves especial sobrenatural
Soy del montón y no estoy de rebajas.

Ay de mí, si cambiara mi suerte no podría dormir.

Pastora. "Y Qué Pasa Si Soy Del Montón".(2005).


 

ELS PARAIGÜES, ELS TAXIS.

 
"Paraigües caigut" Dibuix digital ArtuR.


Acabo de llençar-lo,

35 minuts sota la tempesta
-esperant un maleït
taxi-
han pogut amb ell.

Però com s'ha portat.

Aquesta és la diferència:
els taxis són com certs amics,
mai no hi són quan els necessites.

Els paraigües, en canvi, moren per tu.

Karmel C. Iribarren
 
(Traducció lliure del castellà al català)