Shhhh !!

Dibuix digital ArtuR.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Shhhh, no diguis res,
juguem a estimar-nos
sols aquesta nit;
que torna a ser octubre,
i la lluna ha sortit;
esfullem la rosa
amb la punta dels dits.
Somniem tu i jo alhora,
somniem que ens tenim.
Shhhh, no diguis res,
lliscarà el pijama
de color blau nit;
trencarem cuirasses,
s’encendrà el desig;
que res no enfosqueixi
els somnis d’ahir...
Shhhh, no diguis res,
que jo faré veure
que no sóc aquí...

Montse Galionar

Amor ideal.


 Si els amors s'idealitzen , ja només poden ser això , ideals , d'altre manera, en lo quotidià li trobaríem tots els defectes ... el remei ? La poesia !.

 ArtuR.

Canvi climàtic.

  
Dibuix digital ArtuR.

 
Amb el canvi climàtic,  
els peixos vindran a visitar les nostres llars,
però no patiu pas !, ells seran ben curosos,
no ens deixaran ampolles ni bosses de plàstic,
ni tant sols, puntes de cigarrets o menys encara,
petrolis o residus radioactius...
Ells han anat a una bona escola !
i desprès de la visita , us deixaran la casa
tal i com l'han trobat !.  
 
ArtuR. 

Presència en la penombra.

 

Fotografia de ArtuR.

 

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...

Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.

"Presència" de Màrius Torres (24 de gener, 1938).

Coses que passen (a vegades).

 
 
Esbos a llapis de ArtuR.
 
 
 A vegades passen coses, coses com la mel que s'enganxa als dits i la llepes tancant els ulls per assaborir-ne el gust amb més intensitat, com quan et mulla la pluja fina en un dia de calor, o com aquell somriure que surt d'algú que no et coneix, i amb la mirada et desitja bon dia. A vegades, aquestes coses venen amb un missatge a altes hores de la nit, i d'una veu que t'explica històries on les hores tenen pressa, però tu no te n'adones, perquè t'has quedat arraulida en aquell primer segon que li vas sentir la veu sense gosar respirar. Perquè aquestes coses no passen fins que passen, i és llavors, quan la mel que s'enganxa als dits és un xiuxiueig que et mulla com la pluja fina d'estiu mentre et diu bon dia amb un somriure encara que (de moment) no et conegui.

💋 Marta Aubà.
COSES QUE PASSEN
(A VEGADES).

Dos suspirs.

 

                                                             Il·lustració digital de ArtuR.

Et dec un petó.


Et dec un petó...

Ahir el duia... acabat de fer...
Ens va lliscar el temps,
es va fondre entre les pells...
Les mans no van poder-lo atrapar.
Se'ns va escapar,
no vam saber-lo aturar...

I aquell bes
-el que et dec-
no vol presses
tampoc esperes...
Vol el gust a boca teva
Vol el tacte d'aquells llavis...
Els que un dia
van besar-me -massa ràpid-
i van fugir... sense intercanvi...

Encendré el foc.
El faré lent...
El que et dec
te'l faré etern...

Et dec un petó...
Te l'estic fent
a foc lent... 
*
Poema de Nía Murtal.
Pintura ArtuR