“¿Com descriure aquell barret? ¿I per què? Quan el meu cap va assolir les dimensions no diré pas definitives, però sí màximes, el meu pare em va dir, Vine, fill, anem a comprar el teu barret, com si aquest barret ja preexistís des de l’eternitat, en un lloc determinat. Anà de dret al barret. Jo no hi tenia vot ni veu, i el botiguer tampoc. Sovint em pregunto si el propòsit del meu pare no era humiliar-me, si no estava engelosit de mi, que era jove i ben plantat, vull dir fresc, mentre que ell ja era vell i tot inflat i morat de cara. A partir d’aquell dia ja no se’m va permetre sortir amb el cap nu, amb els meus bonics cabells marrons al vent.”
De Narracions i Textos per no res de Beckett, traduït per Joaquim Sala-Sanahuja.






