Artistes amics d'arreu del món. "Meri Tomasa".

 

Avui comparteixo l'art de una jove de Manresa , que té les dots i la màgia per convertir els somnis dels altres , en una joia preciosa i fer-los realitat !. 

Vinc a presentar-vos a la MeriTomasa , artesana , dissenyadora , joiera ... que ens ofereix el seu treball , des del 2016 en el seu taller manresà i també , des de la seva web  https://www.meritomasa.com/ca/

La seva formació i experiència las va iniciar amb els seus estudis a la Escola Massana de Barcelona i a les escoles Cenjosur i Dionisio Ortiz , de Còrdova i del treball realitzat en firmes tant conegudes, com Víctor Vizcaíno , Tous i  Mar Cucurella .

Amb propostes molt originals i amb preus per a tots els  gustos i butxaques , podeu triar o fins i tot , proposar-li algun repte artesanal personalitzat , que de ben segur se'n sortirà amb èxit total...  us en dono fe !.

  Perquè us feu una petita idea , de com prenen forma els "Tresorets" de la Meri Tomasa, veieu al següent vídeo i si us pica més la curiositat , visiteu el seu web i segur que no podreu resistir-vos a demanar el vostre tresor !.  Apa, animeu-vos !!.

 

 

Pluja al jardí.

 

Per als nens, la primera fi del món de la seva vida.
Per al gat, un nou amo.
Per al gos, una mestressa nova.
Per als mobles, escales, cops, càrrega, descàrrega.
Per a les parets, clars quadrats després dels quadres despenjats.
Per als veïns de la planta baixa, un terna, una pausa en el tedi.
Per al cotxe, millor que fossin dos.
Per a les novel·les, la poesia -d'acord-, emporta't el que vulguis.
Pitjor per a la enciclopèdia i pel vídeo,
ah, i per al manual d'ortografia,
on potser s'expliqui el tema dels dos noms:
si encara unir-los per la conjunció "i",
o ja separar-los per un punt.

Wislawa Szymborska  (1923 - 2012), del seu llibre de poemes "Aquí".

Petits problemes quotidians.

  En el moment en que et pots treure la mascareta, ón la guardes? .... a la mà , al colze , a la butxaca ?....aquí et proposo una solució atractiva i còmoda, una funda tèxtil que pots dur penjada de la bossa , de la motxilla , del pantaló.... i així dur protegida i neta la teva mascareta.
  Es una funda de teixit Oxford, 100 % polièster i que et puc personalitzar, afegint el teu nom o inicials ,a la il·lustració que escullis , inclou també un anella metàl·lica com la dels clauers, per poder-la dur penjada a on et sigui més còmoda.
  Si vols fer un obsequi divertit i econòmic a algú especial o per a tu mateix , tria el disseny que més t'agradi i m'envies un missatget !.
  A la vostra disposició :)

 

 

 

ArtuR

 

Dins el darrer blau.

 

"..../.... 

Tornà a obrir les pipelles perquè li semblà sentir els sons d'una música de guitarra que arribaven des de molt a prop de la seva finestra, ara compassada amb la veu d'un al·lot que cantava fluixet :

           Vós que amb so mirar matau,

           matau-me sols que em mireu,

           que més m'estim que em mateu 

           que viure si no em mirau.

Entona bé, i sa veu no sembla de cap missatge... I ella? Qui deu ser? Ben segur és sa petita de ses filles de s'amitger... No ho trob estrany que la rondin...

 La curiositat pogué més que el mal de la cama i la peresa. Sense fer renou s'acostà a la finestra. A la llum de la lluna reconegué el fill petit de Gabriel Valls, que ara ja no cantava. Amb la cara alçada mirava cap a la finestra que hi havia just a damunt de la de Costura i cridava algú. Baixet, amorosint-lo, com si la besés, repetia un nom: Maria, Maria... ".

"Dins el darrer blau" de Carme Riera.(1994).

 

Recordant a Van Gogh.

 

Acabat d'estrenar l'estiu , al menys en aquest racó de món, us comparteixo una làmina que vaig pintar temps enrere i seguint la obra de Vincent Van Gogh, "La migdiada" , un pintor al que li tinc gran admiració i que es font d'inspiració per a molta gent .

Tal i com escrivia Van Gogh  en una de les seves cartes , al seu amic Gaugin, en que va fer una versió de un dibuix d'ell, li deia: "...he intentat ser respectuós al vostre dibuix, encara que m'he pres alguna llibertat de interpretació..." tal i com jo també he fet mínimament en aquest cas, tot confiant que serà acceptada i no causarà enrenou, era un treball que m'atreia de fer. Una petita i sincera evocació a la seva obra.

 

FELIÇ DIA DE SANT JORDI !

 

 Làmina A4 Dibuix digital "St. Jordi". de ArtuR.

 

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall,

que no esperen avorridament a ser salvades

i que es mengen a queixalades la rosa de massapà!

Feliç dia a tots els cavallers

que saben més i volen més que tacar-se de sang,

que són creatius i nobles amb sí mateixos

i que es deixen salvar quan els fa falta!

Feliç dia a tots els dracs

que lluiten per trobar el seu lloc al món,

que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se

i oferir tot el que duen dins!

Feliç dia a totes les persones

que gaudint de qui són

i d’on vénen segueixen obertes a pensar

–en gran i en veu alta-

el lloc cap a on volen anar!

*   *   *   *   

Poema viral de internet.

Tornarà la Primavera !.

 

Tornarà la primavera un altre cop
i veurem florir les roses del jardí,
travessar les orenetes / juganeres l'horitzó.

Sentirem una ànsia boja de morir,
de matar la vida morta que patim
i encetar-ne l'existència que somniem.

Tornarà a renéixer tot / i potser jo no hi seré
i potser tampoc tu no seràs aquí.

Passaran quatre mil milions d'anys,
les galàxies xocaran
quan el sol a poc a poc s'apagarà.

Com l'amor, / els números, / les lleis dels homes
i els poemes que ens alimentaven,
tot quedarà en res / i farà fred, / i farà molt fred.

Però què dic!
Si ha tornat la primavera / un altre cop!
Quina olor que fan les roses del jardí!
Han tornat les orenetes / i el seu cant és un pregó
que anuncia que tu i jo / estem aquí. 

"Tornarà la Primavera". de Sisa.