Amors.

 

"El bes". Temperas,  ArtuR.

 "Que ce soit dimanche ou lundi
Soir ou matin, minuit, midi
Dans l'enfer ou le paradis
Les amours aux amours ressemblent
C'était hier que je t'ai dit
Nous dormirons ensemble..."

Louis Aragon (1897 - 1982 , Paris).

 "Ja sigui diumenge o dilluns,
vespre o matí, mitjanit, migdia,
A l'infern o al cel,
Els amors s'assemblen als amors.
Va ser ahir que et vaig dir:
Dormirem junts..."

 

Louis Aragon (1897 - 1982 , Paris). 

 

Enyorança.

 

"Barques". Tempera ArtuR.

Un record que se'n ve i se'n fuig, complit
amb frescor i fortor d'arena brava.
Nacre rosa de pedra i l'ona blava
que es belluga i s'esmuny a l'infinit.

Tel i alè del misteri de la nit
ompli el cel, i furtant hores al dia
una dansa de veles desafia
els estels. L'aigua aprova i fa convit.

Vilanova somriu. Núvia amada
entre el fum i el treball de la jornada
mostra al món net espill de plata i llum.

Des del cor de la terra catalana
el Penedès ofrena sa germana
esclat de roses, flama i or, perfum...

"Enyorança de Vilanova i la Geltrú"  de Jaume Bru i Vidal (1922 - 2000).

La fada.

 

Collage fotografia - dibuix- tempera de ArtuR.

 

 

"Ell sempre li preguntava el mateix cada cop que la veia.
- Existeix un món perfecte?
I ella li contestava.
- La perfecció no existeix, però sempre la podem buscar.
Llavors, ell obria els ulls.
La fada ja havia marxat."

© Marta Aubà Salvadó.
Trossets del que penso.

Instant.

 

Fotografia acolorida amb tempera ArtuR

Només va ser un instant.....
el necessari per allunyar les pors,
per oblidar inseguretats....
i la passió del desig, es materialitzà,
es va fer realitat entre nosaltres ,
els nostres dits es van creuar
i els nostres llavis van trobar el camí ....

*

ArtuR.

Et dec un petó.

Et dec un petó...

Ahir el duia... acabat de fer...

Ens va lliscar el temps,

es va fondre entre les pells...

Les mans no van poder-lo atrapar.

Se'ns va escapar,

no vam saber-lo aturar...

I aquell bes

-el que et dec-

no vol presses

tampoc esperes...

Vol el gust a boca teva

Vol el tacte d'aquells llavis...

Els que un dia

van besar-me -massa ràpid-

i van fugir... sense intercanvi...

Encendré el foc.

El faré lent...

El que et dec

te'l faré etern...

Et dec un petó...

Te l'estic fent

a foc lent... 

*

Poema de Nía Murtal.

Pintura ArtuR 

Diada de la poesía .

 

Tempera i aquarel·la ArtuR.

 «Jo sé que lo fum va a l'aire

i que l'aire va als espais;

jo sé que els recs van als rius

i que els rius van a la mar,

però los amors que passen,

me saps dir, oh dona, on van?»

 

 Víctor Balaguer, 1866-1889. "Poesia".

Pluja al jardí.

 

Per als nens, la primera fi del món de la seva vida.
Per al gat, un nou amo.
Per al gos, una mestressa nova.
Per als mobles, escales, cops, càrrega, descàrrega.
Per a les parets, clars quadrats després dels quadres despenjats.
Per als veïns de la planta baixa, un terna, una pausa en el tedi.
Per al cotxe, millor que fossin dos.
Per a les novel·les, la poesia -d'acord-, emporta't el que vulguis.
Pitjor per a la enciclopèdia i pel vídeo,
ah, i per al manual d'ortografia,
on potser s'expliqui el tema dels dos noms:
si encara unir-los per la conjunció "i",
o ja separar-los per un punt.

Wislawa Szymborska  (1923 - 2012), del seu llibre de poemes "Aquí".

Recordant a Van Gogh.

 

Acabat d'estrenar l'estiu , al menys en aquest racó de món, us comparteixo una làmina que vaig pintar temps enrere i seguint la obra de Vincent Van Gogh, "La migdiada" , un pintor al que li tinc gran admiració i que es font d'inspiració per a molta gent .

Tal i com escrivia Van Gogh  en una de les seves cartes , al seu amic Gaugin, en que va fer una versió de un dibuix d'ell, li deia: "...he intentat ser respectuós al vostre dibuix, encara que m'he pres alguna llibertat de interpretació..." tal i com jo també he fet mínimament en aquest cas, tot confiant que serà acceptada i no causarà enrenou, era un treball que m'atreia de fer. Una petita i sincera evocació a la seva obra.

 

Poema per dormir una fada .

Témpera 30x35cm. ArtuR.

Poema per dormir una fada    

Preparar un coixí
flonjo de seda
i omplir-lo d’aire marí,
perfumar l’ambient amb pi dels boscos
i obrir persianes i finestrals.
Quan entri a la sala una fada,
recitar-li un vers d’aquests
perquè es quedi encantada
i la son l’arreli aquí
fins que floreixi el jardí.

Isabel Barriel.

Per te.

"Quan et dedico un poema
i t'hi dic coses que no
et sé dir mai de paraula,
no dubtis a qui has de creure;
no em facis cas a mi, no ;
creu el poema."

J.M.Ripoll.Dels marges(2004).


Pintura: ArtuR.(Tempera 40 x 30 cm.)

 

Mirades.

"Els ulls dels éssers vivents

posseeixen la propietat més sorprenent de totes : la mirada. No hi ha res de tant singular . No es diu pas de les orelles de les criatures que tenen una "orellada", ni del seu nas que té una "olorada" o una "ensumada".

I què és la mirada?. És inexpressable. Cap paraula no pot transmetre la seva estranya essència. I, això no obstant, la mirada existeix. Hi ha ben poques realitats que existeixin tant.

Quina és la diferència entre els ulls que tenen una mirada i els ulls que no en tenen cap?. Aquesta diferència té un nom : és la vida.

La vida comença allí on comença la mirada."

Amélie Nothomb."Metafísica dels tubs".(2001).

Il·lustració : "Collage" (Fotografia i tempera)A2 de ArtuR.

Només perquè les vegis tu

 Només perquè les vegis tu
 passa lenta la tarda
 entre els pollancres del crepuscle.
 convoque els mots i els silencis
 i al llarg del poema
 s’esmuny la paraula fosca ,
 la paraula que només es pot dir
 a frec de llavis.
 parla’m , digues :
 el meu silenci
 és un riu d’aigües fosques
 cap a tu.
 ( ..... )
 
Anna Montero. 

   Tempera 70 x 50 cm. ArtuR.