Memòria poètica.

Dibuix digital ArtuR.


 "La seva aventura amb Teresa havia començat precisament en el mateix punt en què acabaven les aventures amb altres dones. Tenia lloc a l'altra banda de l'imperatiu que l'impulsava a conquistar dones. No pretenia descobrir res en Teresa. A Teresa la va rebre descoberta. Va fer l'amor amb ella abans que li donés temps d'agafar l'escalpel imaginari amb el que obria el cos jacent del món. Abans encara que tingués temps de preguntar-se com seria quan fes l'amor amb ella, ja li estava fent l'amor.
  La història d'amor va començar després, li va donar febre i ell no va poder enviar-la a casa com a altres dones. Es va agenollar al costat del seu llit i se li va ocórrer que algú se l'havia enviat riu avall en un cistell. Ja li vaig dir que les metàfores són perilloses. L'amor comença per una metàfora. Dit d'una altra manera: l'amor comença en el moment en què una dona inscriu la seva primera paraula en la nostra memòria poètica. "[214]

Fragment de "La insuportable lleugeresa de l'ésser", de Milan Kundera.