Estimar.

 
Dibuix digital d'ArtuR.


Estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l'hòstia.

"L’altre dia m’explicava una amiga que s’esforça a acceptar un amor no correspost que s’ha de repetir que n’hi ha prou amb estimar, i que si a sobre t’estimen és un privilegi. Vaig donar-li la raó amb la certesa que estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l’hòstia, coi. Vaig dir-li alguna cosa així com quan estàs enamorada sents una espècie d’escalf al pit que no pots sentir de cap altra manera, que és com no estar sola, que fa menys fred.

Vaig tornar a treure el tema amb una altra amiga, que em demanava si vols dir que si saps segur segur que no et corresponen, el fred no és més gran? Depèn.

A l’institut vaig tenir una professora que es deia Maria, com jo, però ella amb accent perquè era castellana. El primer que ens va explicar el primer dia de classe va ser que de joveneta s’havia enamorat d’un professor de literatura i allò li havia canviat la vida, perquè ella, que sempre havia sigut mala estudiant, aquell curs es va convertir en la primera de la classe només per impressionar-lo. No es va acabar casant amb el professor, ni tan sols el professor va saber-ho mai, però a ella allò que sentia l’havia fet millor, ens deia que li havia despertat l’amor cap a tot el que ell estimava: la literatura, la poesia, l’educació.
Crec que la cosa va per aquí: hi ha amors que ens fan millors i n’hi ha que no. Hi ha gent que passa per la nostra vida i de vegades ni se n’adona però hi ha deixat un rastre de romaní. I d’altra que, valga’m déu, gairebé ens destrueix. D’aquest últim tipus de gent, fuig, fuig!

Això no treu que, si tens la sort d’enamorar-te d’algú que et fa millor, quan ja no, si ha deixat de correspondre’t, baixis un moment als inferns ni que sigui a saludar. A veure si algú per allà sap què fer-ne, d’aquest amor immens que tens guardat en un sac de jute i que ara arrossegues per un camí polsós. Ara que a l’altre se l’ha emportat un tsunami i tu t’has quedat allà al mig d’un descampat, molt sola. Morta de fred.

El cas és que aquest sac és ben ple de coses bones que no saben desaparèixer. Potser que l’agafem i l’aboquem a la nostra habitació, al despatx o al jardí per fer-hi créixer flors, violes i romaní. Que d’una emoció tan bona no en pot sortir res dolent."

Maria Climent.
Flors, violes i amor.

 

19 comentaris:

Alfred ha dit...

Es tal com dius al principi.

Salut.

artur ha dit...

Segurament tens raó, Alfred ! ;)
Salut !.

sa lluna ha dit...

No he acabat mai malament en cap de les meves "parelles", tant si m'han estimat com si només han estat amors platònics; suposo que a mi m'ha quedat aquest rastre de romaní del que parla la Maria.
M'encanten els colors del teu dibuix.

Aferradetes, Artur.

Carme Rosanas ha dit...

Una il·lustració preciosa, per un text molt intens i molt bonic.
Gràcies, Artur.
Una abraçada.

artur ha dit...

Sa lluna, millor tenir bons records d'aquests amors passats ! ;)
Gràcies i una bona abraçada !.

Agraït, Carme ;)
Un altre abraçada per tu !.

Jo ha dit...

Que suerte amar y que sientas tanto algo tan grande por alguien... pero el verdadero privilegio como bien has dicho es que te correspondan
que ese amor florezca y se consolide...
quizá es que estamos muy influenciados por tonterías y a veces nos resistimos o ponemos obstáculos o queremos que sea como dicta la tv o el cine... je

que error tan grande
...

es el amor bonito lo que cuenta
no se fia de apariencias de embrollos y complicaciones.

que bonito el amor..

artur ha dit...

Que bien lo dices, Jo ! :)
Flores i Amor !!

Acuarelagris ha dit...

Yo siempre he pensado que estar enamorado es de las mejores emociones que podemos experimentar, incluso aunque ese amor sea unilateral, el amor nos hace ser felices, cantar en voz alta, como bien dice el amor saca lo mejor de cada persona.

Clarisa T. ha dit...

Hola, Artur. Genial escrito (que leo en catalán pero no sé escribirlo, je ). Es cierto que hay amores que te hacen mejores, mejores un rato... Pero si esperas ser correspondida y no ocurre, puede que bajes a esos infiernos que mencionas, pero siempre, siempre, sentir amor es algo bueno y merece su lugar importante.
Me encanta como lo expresas. Eres un mago de las palabras.
Abrazo. 🌱🌞

J. S. Vila ha dit...

L'Amor es la sensacio mes perseguida per gaudirne des del començament dels temps.

Miradas desde mi lente ha dit...

Amar y ser correspondido, es lo mejor que hay. Feliz domingo.

OdnowionaJa ha dit...

Beautiful words. Sometimes love can change someone for a really bad person...unfortunately I know such people...Sometimes love can light you up and I wish us such love. :) Love is also our passions, I love painting...this make me happy...this is also Love I am grateful for. :))) All the best for you. <3

hanna ha dit...

Maravilloso amar!! muy lindo texto, un abrazo

Kinga K. ha dit...

Que bien!

Gumer Paz ha dit...

jolín con el crush, o sea, el amor platónico de toda la vida, a veces bueno y a veces malo... :)
Por cierto, tus dibujos son una pasada. Chapeau!
Un fuerte abrazo :)

Kinga K. ha dit...

Feliz semana :D

artur ha dit...

Muchas gràcias e igualmente, Kinga K.
He visitado tu bloc i he dejado algunos comentarios, pero no salen en el post, no sé si quizás no lo hago bien, seguiré inteando ;)
Un saludo !!.

María ha dit...

Otra preciosidad! letra, música e increíble ilustración tuya! como siento no entender el catalán tengo que traducirlo pero ha merecido la pena el esfuerzo, sin duda que sí... de un sentimiento bueno y noble siempre, sea correspondido o no queda algo bueno, incluso cuando nos dice adiós y aunque duela, pienso que lo que nos va ocurriendo en la vida, siempre es por algo, incluso aunque a veces no lo sepamos, así que, si se tiene que ir alguien de ella, es porque necesitábamos que sea así ...para llegar a ser quienes estamos destinados a ser, solos o en compañía : ) Mi último abrazo por hoy...
Hasta que te vuelva a encontrar: )

artur ha dit...

Gracias por tus visitas, Maria !.
Espero que podamos seguir "encontrandonos" por la red ;)
Un abrazo !!.