Et dec un petó...
Ahir el duia... acabat de fer...
Ens va lliscar el temps,
es va fondre entre les pells...
Les mans no van poder-lo atrapar.
Se'ns va escapar,
no vam saber-lo aturar...
I aquell bes
-el que et dec-
no vol presses
tampoc esperes...
Vol el gust a boca teva
Vol el tacte d'aquells llavis...
Els que un dia
van besar-me -massa ràpid-
i van fugir... sense intercanvi...
Encendré el foc.
El faré lent...
El que et dec
te'l faré etern...
Et dec un petó...
Te l'estic fent
a foc lent...
*
Poema de Nía Murtal.
Pintura ArtuR