Et dec un petó.


Et dec un petó...

Ahir el duia... acabat de fer...
Ens va lliscar el temps,
es va fondre entre les pells...
Les mans no van poder-lo atrapar.
Se'ns va escapar,
no vam saber-lo aturar...

I aquell bes
-el que et dec-
no vol presses
tampoc esperes...
Vol el gust a boca teva
Vol el tacte d'aquells llavis...
Els que un dia
van besar-me -massa ràpid-
i van fugir... sense intercanvi...

Encendré el foc.
El faré lent...
El que et dec
te'l faré etern...

Et dec un petó...
Te l'estic fent
a foc lent... 
*
Poema de Nía Murtal.
Pintura ArtuR 

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina combinació més bonica de poema i retrat!

Esmeralda ha dit...

M'encanten aquests treballs a quatre mans ...
bon treball. M'agrada aquesta pintura.

abraçades

artur ha dit...

Gràcies, Carme !, m'agrada trobar complicitats entre imatges i paraules.
Bona setmana !.

Gràcies, Esmeralda ! Las combinacions, casi sempre enriqueixen ;)
Bona setmana !!.

Sim ha dit...

Frescor i una mica de tristesa... Tot això és molt bonic i parla directament al cor. Gràcies per la teva visita ArtuR. Us envio tots els meus millors desitjos.

artur ha dit...

S'agraeix las teves paraules, Sim !.
Bona setmana i que vagi tot bé :)

maria varu ha dit...

un rostre enigmàtic i un poema delicat... és una bona combinació per recordar i reviure
Ben portat Artur :)