Bon any nou !!


 Que el nou any que està a punt de començar, us aporti pau, amor i felicitat a les vostres vides i aconseguiu fer realitat tots els vostres somnis !!.
 Bon any 2024 a tothom !!
ArtuR.

Després de somiar amb tu.

 
Dibuix digital ArtuR.

Quan era un nen, em deien que les flors
no moren mai, i que quan es panseixen,
de nit, mentre els infants estan dormint,
es revifen i ballen, somrients,
en habitacions sense ningú.

No oblidaré la teva última cara
dessota el gel primíssim de l'oblit.
No em queda més consol que aquest silenci
de les històries de la infantesa.
Pensar que el teu somriure és a prop meu.
Que està plena de flors l'obscuritat.
Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.
 
"Després de somiar amb tu" de Joan Margarit. 



Estimar.

 
Dibuix digital d'ArtuR.


Estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l'hòstia.

"L’altre dia m’explicava una amiga que s’esforça a acceptar un amor no correspost que s’ha de repetir que n’hi ha prou amb estimar, i que si a sobre t’estimen és un privilegi. Vaig donar-li la raó amb la certesa que estimar per si sol és preciós, però que et corresponguin és l’hòstia, coi. Vaig dir-li alguna cosa així com quan estàs enamorada sents una espècie d’escalf al pit que no pots sentir de cap altra manera, que és com no estar sola, que fa menys fred.

Vaig tornar a treure el tema amb una altra amiga, que em demanava si vols dir que si saps segur segur que no et corresponen, el fred no és més gran? Depèn.

A l’institut vaig tenir una professora que es deia Maria, com jo, però ella amb accent perquè era castellana. El primer que ens va explicar el primer dia de classe va ser que de joveneta s’havia enamorat d’un professor de literatura i allò li havia canviat la vida, perquè ella, que sempre havia sigut mala estudiant, aquell curs es va convertir en la primera de la classe només per impressionar-lo. No es va acabar casant amb el professor, ni tan sols el professor va saber-ho mai, però a ella allò que sentia l’havia fet millor, ens deia que li havia despertat l’amor cap a tot el que ell estimava: la literatura, la poesia, l’educació.
Crec que la cosa va per aquí: hi ha amors que ens fan millors i n’hi ha que no. Hi ha gent que passa per la nostra vida i de vegades ni se n’adona però hi ha deixat un rastre de romaní. I d’altra que, valga’m déu, gairebé ens destrueix. D’aquest últim tipus de gent, fuig, fuig!

Això no treu que, si tens la sort d’enamorar-te d’algú que et fa millor, quan ja no, si ha deixat de correspondre’t, baixis un moment als inferns ni que sigui a saludar. A veure si algú per allà sap què fer-ne, d’aquest amor immens que tens guardat en un sac de jute i que ara arrossegues per un camí polsós. Ara que a l’altre se l’ha emportat un tsunami i tu t’has quedat allà al mig d’un descampat, molt sola. Morta de fred.

El cas és que aquest sac és ben ple de coses bones que no saben desaparèixer. Potser que l’agafem i l’aboquem a la nostra habitació, al despatx o al jardí per fer-hi créixer flors, violes i romaní. Que d’una emoció tan bona no en pot sortir res dolent."

Maria Climent.
Flors, violes i amor.

 

Y Que Pasa Si soy Del Monton.

 
 
Dibuix digital ArtuR.

Y qué pasa si soy del montón
Si no me gusta llamar la atención
Si en las fiestas no destaco
Si en el súper se me cuelan
Si por más que me suba la falda
Me tiemblan las piernas.

Ni guapa ni fea
Ni gorda ni flaca
Ni un gran porvenir

Ay de mí, las dudas más caras siempre van a por mi.

No me digas, no me digas que hoy te has fijao
Después de las noches que he pasado a tu lado
No me digas que hoy me ves especial sobrenatural
Soy del montón y no estoy de rebajas.

Ay de mí, si cambiara mi suerte no podría dormir.

Pastora. "Y Qué Pasa Si Soy Del Montón".(2005).


 

ELS PARAIGÜES, ELS TAXIS.

 
"Paraigües caigut" Dibuix digital ArtuR.


Acabo de llençar-lo,

35 minuts sota la tempesta
-esperant un maleït
taxi-
han pogut amb ell.

Però com s'ha portat.

Aquesta és la diferència:
els taxis són com certs amics,
mai no hi són quan els necessites.

Els paraigües, en canvi, moren per tu.

Karmel C. Iribarren
 
(Traducció lliure del castellà al català)

Nit de Sant Joan.

 

 Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà. ..
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Joan Maragall 
 
Bona nit de Sant Joan !!.

És Sant Jordi !.

 

"Rosa". Dibuix digital ArtuR.


  
 
 
 
    "Què hi ha en un nom?
     La rosa, si tingués un altre nom, faria olor igualment."

     Shakespeare, "Romeu i Julieta".
 
     Diada de Sant Jordi.
     Dia de llibres i roses.....  Bona Diada !. 

Enyorança.

" Cantalluna". Dibuix digital ArtuR. (2023).

D'ençà que m'heu deixadeta
que no faig sinó plorar,
mon desig que al cel volava
ha caigut fred i eixalat,
i fins estrelles amigues
que em somreien des de dalt
s'amaguen per no mirar-me
¡és tan trist no ser amat!
........................................
Si no surt lo sol jo em gelo,
si no surt lo sol me'n vaig...
De dia tot ho veig negre,
de nit no puc reposar,
no tinc aspre que em sostinga,
no tinc braços on llançam,
si no tornau, Amor mia,
si no tornau, on me'n vaig?.

 Eulària Anzizu i Vila (Barcelona 1868 - 1916).

del llibre "Poesies".

Somnis.

 

Dibuix a llapis d'ArtuR, basat en l'obra de Ramón Casas a "Pèl i Ploma".

 " — Ai, si sabés quantes vegades m’he enamorat d’aquesta manera…
   — Com pot ser això? I de qui?
   — Doncs de ningú, d’un ideal, de la dona que somio. M’invento novel·les senceres, quan
somio."
 
   De "Les nits blanques" (1848), de Fiódor Dostoievski.
 
A Rússia ocorre un fenomen natural durant el solstici d'estiu a les àrees de latitud alta (com és el cas de Sant Petersburg), en el qual les postes de sol són tardanes i les albes més primerenques. Com a conseqüència d'això, la foscor mai no és completa. Aquest fenomen natural és conegut popularment amb el nom de Nits blanques, a les quals Dostoievski fa al·lusió a El Idiota, quan Ippolit ho visita a la seva datxa. Les dues històries (la del narrador i la de Nástenka) tenen lloc durant aquesta època de l'any.
A més es mostra un instant fugaç, en el qual el protagonista al llarg d'aquestes nits creu haver trobat per fi l'alleujament tan esperat a la seva solitud, cosa que després de l'última nit es converteix en una trista alba amb la culminació de la seva il·lusió .

Com a moltes de les obres de l'autor, l'obra és narrada en primera persona per un narrador, sense nom. El protagonista és l'arquetip del jove somiador i solitari i imagina constantment la seva vellesa solitària. Durant un dels seus llargs i quotidians passeigs pels carrers de Sant Petersburg es troba amb una jove, Nástenka. Fins aleshores, aquest no havia parlat mai amb dones i encara menys s'havia enamorat,
però troba quelcom en ella que l'atreu. El relat està estructurat durant quatre nits i un matí. 
(Font Viquipèdia.)