 |
| " Cantalluna". Dibuix digital ArtuR. (2023). |
D'ençà que m'heu deixadeta
que no faig sinó plorar,
mon desig que al cel volava
ha caigut fred i eixalat,
i fins estrelles amigues
que em somreien des de dalt
s'amaguen per no mirar-me
¡és tan trist no ser amat!
........................................
Si no surt lo sol jo em gelo,
si no surt lo sol me'n vaig...
De dia tot ho veig negre,
de nit no puc reposar,
no tinc aspre que em sostinga,
no tinc braços on llançam,
si no tornau, Amor mia,
si no tornau, on me'n vaig?.
Eulària Anzizu i Vila (Barcelona 1868 - 1916).
del llibre "Poesies".
7 comentaris:
Molt bonics i ben combinats, el poema i el dibuix.
👏👏👏👏👏👏👏👏
Gràcies, Carme !.
Bona setmana ;)
La lluna sempre torna,
en un escrit com aquest,
fins i tot abans,
per gaudir-ne.
Saluracions!
T'ha inspirat molt bé el poema, per fer aquest dibuix tan maco.
Aferradetes, Artur.
Alfred, la Lluna sempre ens acompanya !. Bona setmana ;)
Salluna, la veritat és que ha sigut al inrevés ! Primer vaig fer el dibuix i el poema el vaig descobrir després...però tant és !...a gaudir-ne :)
Abraçadetes !.
Esto es tan bonito y tan triste... o es en el mood que me siento.
Pero es bonito, bonito
La cara i la cruz de la misma moneda...la del amor.
Un abrazo, Jo !.
Publica un comentari a l'entrada