Després de somiar amb tu.

 
Dibuix digital ArtuR.

Quan era un nen, em deien que les flors
no moren mai, i que quan es panseixen,
de nit, mentre els infants estan dormint,
es revifen i ballen, somrients,
en habitacions sense ningú.

No oblidaré la teva última cara
dessota el gel primíssim de l'oblit.
No em queda més consol que aquest silenci
de les històries de la infantesa.
Pensar que el teu somriure és a prop meu.
Que està plena de flors l'obscuritat.
Que no et veuré en la llum, sinó només

en les parpelles negres d'algun somni.
 
"Després de somiar amb tu" de Joan Margarit. 



11 comentaris:

Alfred ha dit...

Amb quina sotilesa, ens parla de l'oblit.

Salutacions.

artur ha dit...

O de com recordar a la persona absent.
Gràcies, Alfred !.

Carme Rosanas ha dit...

Un dibuix preciós per il·lustrar aquest poema magnífic.

Bona feina, Artur!

Una abraçada.

artur ha dit...

Moltes gràcies, Carme !.
Salut ;)

Gumer Paz ha dit...

Que bé que has il·lustrat aquest bell poema, Artur.
M'encanta aquest dibuix.
Una abraçada i que passis unes Bones Festes :)

artur ha dit...

Molt agraït de nou, per les teves paraules, Gumer !.
Una altre abraçada i bones festes per tu i els teus ;)

Sim ha dit...

Gràcies ArtuR! Al seu torn, desitjo unes vacances boniques i càlides per a tu i tots els que estimes. Sim

Jo ha dit...

Como siempre... llego y hay cosas gratas y nonitas para recordar la niñez siempre deberia ser ese sitio feliz para todos y donde ppder resguardarse aun con el corazón desquebrajado

Besos navideños :)

sa lluna ha dit...

Un magnífic dibuix per aquest poema, Artur.

Pensava t'havia deixat un comentari, però no el veig.🤦‍♀️

Aferradetes.

hanna ha dit...

Bellos recuerdos ilustrados con tu arte y tu sentir. Un abrazo

María ha dit...

Preciosa la música y letra... como tu delicado dibujo!!!
Otro abrazo!