Enyorança.

 
"Barques". Tempera ArtuR.


Un record que se'n ve i se'n fuig, complit
amb frescor i fortor d'arena brava.
Nacre rosa de pedra i l'ona blava
que es belluga i s'esmuny a l'infinit.

Tel i alè del misteri de la nit
ompli el cel, i furtant hores al dia
una dansa de veles desafia
els estels. L'aigua aprova i fa convit.

Vilanova somriu. Núvia amada
entre el fum i el treball de la jornada
mostra al món net espill de plata i llum.

Des del cor de la terra catalana
el Penedès ofrena sa germana
esclat de roses, flama i or, perfum...

"Enyorança de Vilanova i la Geltrú"  de Jaume Bru i Vidal (1922 - 2000).

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Que boniques les barques!
I ben acompanyades pel poema!
Salut, Artur!

María ha dit...

Muy bello poema, el recuerdo que permanece.

Un abrazo.

artur ha dit...

Gràcies per les teves paraules, Carme !
Bon cap de setmana :)

Así es , Maria, los recuerdos siempre permanecen...un abrazo !.

sa lluna ha dit...

Molt boniques aquestes barcas, acompanyades pel poema potser no tindran tanta enyorança.

Aferradetes, Artur.

artur ha dit...

Tot i pot ajudar, salluna.
Moltes gràcies, salut ;)

Sean Jeating ha dit...

The colours you chose for "Barques" are a pleasure for my eyes, Artur.
And thanks for introducing a "new" poet to me.
La pau de la nit.

Jo ha dit...

Me gusta mucho la imagen o las pinturas de barcas acordadas en los muelles como en espera como en añoranza :)

María ha dit...

No has vuelto a publicar.

Un abrazo.

Gumer Paz ha dit...

El poema precioso, Artur. Una auténtica melodía con las rimas perfectas. Tu obra al témpera es toda una maravilla de colores.
Una abraçada :)

Sim ha dit...

Moltes gràcies Artur! Em commo la teva abraçada reconfortant. GRÀCIES.
( La teva pintura té molt èxit, Bravo! :)