 |
| "Barques". Tempera ArtuR. |
Un record que se'n ve i se'n fuig, complit
amb frescor i fortor d'arena brava.
Nacre rosa de pedra i l'ona blava
que es belluga i s'esmuny a l'infinit.
Tel i alè del misteri de la nit
ompli el cel, i furtant hores al dia
una dansa de veles desafia
els estels. L'aigua aprova i fa convit.
Vilanova somriu. Núvia amada
entre el fum i el treball de la jornada
mostra al món net espill de plata i llum.
Des del cor de la terra catalana
el Penedès ofrena sa germana
esclat de roses, flama i or, perfum...
"Enyorança de Vilanova i la Geltrú" de
Jaume Bru i Vidal (1922 - 2000).
7 comentaris:
Que boniques les barques!
I ben acompanyades pel poema!
Salut, Artur!
Muy bello poema, el recuerdo que permanece.
Un abrazo.
Gràcies per les teves paraules, Carme !
Bon cap de setmana :)
Así es , Maria, los recuerdos siempre permanecen...un abrazo !.
Molt boniques aquestes barcas, acompanyades pel poema potser no tindran tanta enyorança.
Aferradetes, Artur.
Tot i pot ajudar, salluna.
Moltes gràcies, salut ;)
The colours you chose for "Barques" are a pleasure for my eyes, Artur.
And thanks for introducing a "new" poet to me.
La pau de la nit.
Me gusta mucho la imagen o las pinturas de barcas acordadas en los muelles como en espera como en añoranza :)
Publica un comentari a l'entrada