Somnis.

 

Dibuix a llapis d'ArtuR, basat en l'obra de Ramón Casas a "Pèl i Ploma".

 " — Ai, si sabés quantes vegades m’he enamorat d’aquesta manera…
   — Com pot ser això? I de qui?
   — Doncs de ningú, d’un ideal, de la dona que somio. M’invento novel·les senceres, quan
somio."
 
   De "Les nits blanques" (1848), de Fiódor Dostoievski.
 
A Rússia ocorre un fenomen natural durant el solstici d'estiu a les àrees de latitud alta (com és el cas de Sant Petersburg), en el qual les postes de sol són tardanes i les albes més primerenques. Com a conseqüència d'això, la foscor mai no és completa. Aquest fenomen natural és conegut popularment amb el nom de Nits blanques, a les quals Dostoievski fa al·lusió a El Idiota, quan Ippolit ho visita a la seva datxa. Les dues històries (la del narrador i la de Nástenka) tenen lloc durant aquesta època de l'any.
A més es mostra un instant fugaç, en el qual el protagonista al llarg d'aquestes nits creu haver trobat per fi l'alleujament tan esperat a la seva solitud, cosa que després de l'última nit es converteix en una trista alba amb la culminació de la seva il·lusió .

Com a moltes de les obres de l'autor, l'obra és narrada en primera persona per un narrador, sense nom. El protagonista és l'arquetip del jove somiador i solitari i imagina constantment la seva vellesa solitària. Durant un dels seus llargs i quotidians passeigs pels carrers de Sant Petersburg es troba amb una jove, Nástenka. Fins aleshores, aquest no havia parlat mai amb dones i encara menys s'havia enamorat,
però troba quelcom en ella que l'atreu. El relat està estructurat durant quatre nits i un matí. 
(Font Viquipèdia.)

19 comentaris:

Alfred ha dit...

La imaginación es impredecible.

artur ha dit...

I sort en tenim, de tenir-la !
Salut, Alfred ;)

Somnis Neverending ha dit...

Digueu-m'ho a mi...si no és per la imaginació...

Devoradora de libros ha dit...

Es bonito estar enamorado, aunque sea de alguien imaginario.

Besos.

artur ha dit...

Somnis, mentre ho llegia m'has vingut al cap ! ;) Visca la imaginació !!

Devoradora, a veces és la única opción.... Un saludo !!

Jo ha dit...

es bonito eso de que a partir de la emoción (cualquiera que sea) uno crea.
aunque bueno está el otro extremo el menos lindo y que es hasta desolador... como el frio de Rusia jaja :P


ese dibujo me hizo recordadr a Egon schiele :)

Recomenzar ha dit...

Visca la imaginació !!

artur ha dit...

Jo, me has hecho sonreir !...en Rusia, también habrá lugares càlidos, no ? jejejje
Es cierto lo de Egon, hay algún cuadro suyo que tiene un aire parecido...o al revés !.
Abrazos ;)

Recomenzar, i tant que si !!, que faríem sense ella ?!.
Salut ;)

Recomenzar ha dit...

Love you!

sa lluna ha dit...

L'amor traspassa les fronteres de la realitat.

M'agrada moltíssim el dibuix que has fet.

Aferradetes, Artur.

artur ha dit...

L'amor sempre esta dins nostre, salluna , el compartim o no...
Moltes gràcies, abraçades ;)

mukali ha dit...

Este libro estuve a punto de comprarlo hace algunos años y no lo hice, no se porque ya que al igual que con tu entrada llamo mi atención. Que bonito fenómeno ese de las noches blancas. Igual me animo.

Un besito Arthur.

artur ha dit...

Te pasa como a mi i lo ha puesto en mi lista de la compra ;)
Un abrazo , Mukali !!

Eric Lavergne ha dit...

Gracias por la información y la muy bella ilustración. Saludos :)

artur ha dit...

Gràcies a tu, Eric !
Bona setmana ;)

Tesa Medina ha dit...

Volver a los clásicos, debería, leí muchos autores rusos en mi época de adolescencia, pero no esta novela, ya ves, así que igual me animo.

Esas largas y mágicas noches blancas dan mucho de si la imaginación y más si se trata de un soñador que cree ver que, algo que vive en su sueño, puede ser real.

Cuando era muy joven me enamoraba siempre de hombres que me parecían misteriosos, en cuanto los conocía me desenamoraba, es que la imagincaión no tienen límites.

Un beso, Artur

artur ha dit...

Ui, los secretos .... tanto afán en descubrirlos i si lo consigues, a veces no resultan tant fascinantes...jejejj aunque hay excepciones !, claro.
Muchas gràcias, Tesa !, un placer leerte ;)

Alfred ha dit...

Per cert, d'aquest dibuix tinc una reproducció a casa ;)

hanna ha dit...

Muy burno!! Que bonito el.amor aunque sea imaginandolo. Un abrazo