Maig d'amor.



Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D'aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d'amor.

Gerard Vergés. "Maig d'amor".

10 comentaris:

Teresa Duch ha dit...

Per poc no s'acaba la primavera i no llegeixo cap poema d'amor d'aquests tan bonics que fins i tot a mi farien enamorar-me. Tot i que no veig cap candidat aquí tancada a casa, les paraules em mostren el poeta que, entenc, havent perdut aquests ulls tan negres (és ella, no?), ara estigui tan trist.

artur ha dit...

La Primavera, l'Amor i els Versos sempre van de la mà !.
Bon Maig, Teresa :)

silvia de angelis ha dit...

Una serie di versi di particolare dolcezza, che ho molto apprezzato.
Cari saluti,silvia

Alís ha dit...


¡Qué bonita manera de empezar mayo!

El poema es precioso. E imagino que la imagen (muy bella) es de quien te recuerda este poema.

Muy bonita entrada

Petons

artur ha dit...

La imagen acompaña al poema o al revés... Gracias, Alis, buen Mayo, mes de las flores ! :)

artur ha dit...

Gràcies, Silvia !. Buen Mayo ;)

silvia de angelis ha dit...

Versi intensi, e nostalgici, molto avvincenti nella loro delicata lettura.
Buona serata e un saluto,silvia

Anna Bernasconi Art ha dit...

Un'immagine di atmosfera, come la poesia, bell'abbinamento.

bellabrownsdiary ha dit...

La primavera de tu cuerpo, oh Madre mia, que encantador, dulzura por donde la mires, bravo Artur

yonosoymillenium ha dit...

molt bonic i amb molt sentiment.