Dibuix digital 21 x 29 mm. @ArtuR .
Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
Joan Margarit.
10 comentaris:
Ojalá este tiempo fuese más real y menos ensueño.
Bello poema, obra de un gran poeta.
Gracias por la opinión y la visita, bienvenido !
Bonjour,
Très jolie peinture numérique...
Merci de partager votre poème. Magnifique.
Gros bisous 🌸
Merci, Martine !
Bissous ;)
Tiempos para todos, a veces nos envuelve la soledad, otros las lágrimas de nostalgia por recuerdos.
Besos.
Asi es, Maria !
Bienvenida al blog ;)
Wow, me rozó profundo este poema.
Y tu ilustración es una maravilla.
Me está gustando mucho tu espacio
Un abrazo
Un placer que te guste pasear por este rincón del mundo, Alis.
Un abrazo !
El dibuix s'adiu a les paraules, i les paraules...
Les paraules són al fons de l'horitzó.
Gràcies, g. Les paraules i potser les respostes, sempre hi son a l'horitzó, però a vegades no les veiem.
Gràcies per la teva visita ;)
Publica un comentari a l'entrada