No era lluny ni difícil.



     Dibuix digital 21 x 29 mm. @ArtuR  .
Ha arribat aquest temps
que la vida perduda no fa mal,
que la luxúria és un llum inútil
i l’enveja s’oblida. És un temps
de pèrdues prudents i necessàries,
no és un temps d’arribar, sinó d’anar-se’n.
És ara quan l’amor
coincideix a la fi amb la intel·ligència.
No era lluny ni difícil.
És un temps que només em deixa l’horitzó
com a mesura de la soledat.
El temps de la tristesa protectora.
Joan Margarit.

10 comentaris:

Luis Antonio ha dit...

Ojalá este tiempo fuese más real y menos ensueño.
Bello poema, obra de un gran poeta.

artur ha dit...

Gracias por la opinión y la visita, bienvenido !

martinealison ha dit...

Bonjour,


Très jolie peinture numérique...
Merci de partager votre poème. Magnifique.

Gros bisous 🌸

artur ha dit...

Merci, Martine !
Bissous ;)

María ha dit...

Tiempos para todos, a veces nos envuelve la soledad, otros las lágrimas de nostalgia por recuerdos.

Besos.

artur ha dit...

Asi es, Maria !
Bienvenida al blog ;)

Alís ha dit...


Wow, me rozó profundo este poema.
Y tu ilustración es una maravilla.
Me está gustando mucho tu espacio

Un abrazo

artur ha dit...

Un placer que te guste pasear por este rincón del mundo, Alis.
Un abrazo !

g ha dit...

El dibuix s'adiu a les paraules, i les paraules...

Les paraules són al fons de l'horitzó.

artur ha dit...

Gràcies, g. Les paraules i potser les respostes, sempre hi son a l'horitzó, però a vegades no les veiem.
Gràcies per la teva visita ;)