ELS PARAIGÜES, ELS TAXIS.

 

"Paraigües caigut" Dibuix digital ArtuR.

Acabo de llençar-lo,

35 minuts sota la tempesta
-esperant un maleït
taxi-
han pogut amb ell.

Però com s'ha portat.

Aquesta és la diferència:
els taxis són com certs amics,
mai no hi són quan els necessites.

Els paraigües, en canvi, moren per tu.

Karmel C. Iribarren

 

(Traducció lliure del castellà al català)

Nit de Sant Joan.

 

 Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan
Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà. ..
i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!

Joan Maragall 

 

Bona nit de Sant Joan !!.

És Sant Jordi !.

 

"Rosa". Dibuix digital ArtuR.

  

 

 

 

    "Què hi ha en un nom?
     La rosa, si tingués un altre nom, faria olor igualment."

     Shakespeare, "Romeu i Julieta".

 

     Diada de Sant Jordi.

     Dia de llibres i roses.....  Bona Diada !. 

Enyorança.

" Cantalluna". Dibuix digital ArtuR. (2023).

D'ençà que m'heu deixadeta
que no faig sinó plorar,
mon desig que al cel volava
ha caigut fred i eixalat,
i fins estrelles amigues
que em somreien des de dalt
s'amaguen per no mirar-me
¡és tan trist no ser amat!
........................................
Si no surt lo sol jo em gelo,
si no surt lo sol me'n vaig...
De dia tot ho veig negre,
de nit no puc reposar,
no tinc aspre que em sostinga,
no tinc braços on llançam,
si no tornau, Amor mia,
si no tornau, on me'n vaig?.

 Eulària Anzizu i Vila (Barcelona 1868 - 1916).

del llibre "Poesies".

Somnis.

 

Dibuix a llapis d'ArtuR, basat en l'obra de Ramón Casas a "Pèl i Ploma".

 " — Ai, si sabés quantes vegades m’he enamorat d’aquesta manera…
   — Com pot ser això? I de qui?
   — Doncs de ningú, d’un ideal, de la dona que somio. M’invento novel·les senceres, quan

somio."

 

   De "Les nits blanques" (1848), de Fiódor Dostoievski.

 

A Rússia ocorre un fenomen natural durant el solstici d'estiu a les àrees de latitud alta (com és el cas de Sant Petersburg), en el qual les postes de sol són tardanes i les albes més primerenques. Com a conseqüència d'això, la foscor mai no és completa. Aquest fenomen natural és conegut popularment amb el nom de Nits blanques, a les quals Dostoievski fa al·lusió a El Idiota, quan Ippolit ho visita a la seva datxa. Les dues històries (la del narrador i la de Nástenka) tenen lloc durant aquesta època de l'any.
A més es mostra un instant fugaç, en el qual el protagonista al llarg d'aquestes nits creu haver trobat per fi l'alleujament tan esperat a la seva solitud, cosa que després de l'última nit es converteix en una trista alba amb la culminació de la seva il·lusió .

Com a moltes de les obres de l'autor, l'obra és narrada en primera persona per un narrador, sense nom. El protagonista és l'arquetip del jove somiador i solitari i imagina constantment la seva vellesa solitària. Durant un dels seus llargs i quotidians passeigs pels carrers de Sant Petersburg es troba amb una jove, Nástenka. Fins aleshores, aquest no havia parlat mai amb dones i encara menys s'havia enamorat, però troba quelcom en ella que l'atreu. El relat està estructurat durant quatre nits i un matí. 

(Font Viquipèdia.)

Bon Nadal !!

 Arribades aquestes dates de l'any que ja s'acaba, aprofito per desitjar-vos a totes i tots als que veniu a visitar aquest raconet, un Bon Nadal i que l'any nou 2023 vingui amb noves oportunitats, pau i felicitat!!

Moltes gràcies per acompanyar-me, amigues i amics!!

 

 Només son les sis i ja vols marxar

 Dius que és de nit, que se t’ha fet tard 

Busco una excusa per fer-te quedar

 ‘podríem fer un brindis, ja que és Nadal?’

 I em mires rient i no falta ningú

 I et retalla un contrallum

 Que el meu regal són 5 minuts amb tu !.

(5 minuts - alícia rey & janbu)

 

 

Consol.

 

"L'última abraçada", dibuix a llapis ArtuR.

 

 

"I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc seràs
un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-ho ni pensar-ho".