 |
"Carretera" , dibuix digital ArtuR. |
"Els llargs gemecs
dels violins de la tardor
fereixen el meu cor
amb una languidesa
monòtona.
Ofegat
i pàl·lid, quan
sona l'hora,
recordo
dies d'antany
i ploro
i em deixo portar
pel vent cruel
que m'arrossega
d'ací d'allà,
com una
fulla morta."
Paul Verlaine, *Poèmes saturniens*(1866).
dels violins de la tardor
fereixen el meu cor
amb una languidesa
monòtona.
Ofegat
i pàl·lid, quan
sona l'hora,
recordo
dies d'antany
i ploro
i em deixo portar
pel vent cruel
que m'arrossega
d'ací d'allà,
com una
fulla morta."
Paul Verlaine, *Poèmes saturniens*(1866).
20 comentaris:
Arriba la tardor i amb ella la malenconia i la tristesa.
T'ha quedat un dibuix preciós.
Aferradetes, Artur.
Preciós recordatori per l'entrada de la tardor.
Salutacions.
Muy bonito tu dibujo digital que acompaña a este precioso poema, artur, un gusto venir a disfrutar de tu entrada.
Besos.
Qué bonito conjunto, todo, Artur, el otoño es una estación melancólica pero preciosa... diría que mi preferida...
El poema -que aprendí en el colegio francés al que fuí- no se me olvidará nunca... ese ritmo tan nostálgico, esa cadencia tan otoñal...
y tu dibujo a juego, con esas tonalidades otoñales, me encanta!
Les sanglots longs
Des violons
De l’automne
Blessent mon cœur
D’une langueur
Monotone.
Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l’heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure
Et je m’en vais
Au vent mauvais
Qui m’emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte
Uau! És una pintura preciosa: serena, bellament executada i una mica trista...
És absolutament perfecta i rindeix un homenatge meravellós a aquest preciós poema, que ja és un dels grans clàssics.
Ben fet, estimat amic!
I moltes gràcies per les teves visites habituals al meu blog creatiu ArtuR!
Una gran abraçada des d'aquí.
Such a beautiful piece, Artur.
The tones of your drawing fit the poem so well.
I enjoyed listening to the music in the video too.
Thank you!
Hola, Artur. Dibujas muy bonito. Verlaine es inmenso, siempre lo será... "Como una hoja muerta." ¿Qué hay más significativo?
Gracias por compartir.
Hasta pronto.
bonjour ton poème est magnifique avec cette belle chanson, bon Lundi et belle semaine
Muchas gracias por visitar mi blog y quedarte en él. Yo también me quedo por aquí para conocerte mejor.
Un saludo
Preciosos estos versos de otoño.
Un saludo
Lovely autumn tones in your art, Artur.
They are so perfect for the poem.
Beautiful and haunting.
La verdad es que me ha llegado directamente al corazón al leerlo. Gracias por compartirlo. Un abrazo
Lovel artwork and words. Great job my friend.
Moltes gràcies a totes i tots, pels vostres comentaris que son tant benvinguts com vosaltres !! ; )
Bona setmana !!
Hi ha alguna cosa molt suggeridora en aquesta noia asseguda sobre la maleta, Artur. No sabem si espera algú, si està a punt de marxar o si simplement contempla el camí abans de decidir cap a on continuar. I aquesta incertesa m’agrada especialment.
La carretera, l’arribada de la tardor i els versos de Verlaine acaben construint una mateixa sensació de trànsit, de deixar enrere alguna cosa mentre el temps i el vent ens empenyen cap a una altra.
Un dibuix preciós i ple de melangia.
Una forta abraçada. 😉
Artur, jo ara m'agrada la tardor només per aquests colors seus, sinó no... és depressiva :)) Salutacions, Andreja!
Doloroso poema pero muy hermoso y profundo.
Un fuerte abrazo.
En un campo lleno de cempasuchitl :) quizá la tristeza merme un poco
Una stagione pacata, che ispira un senso di malinconia.
Buona serata
Publica un comentari a l'entrada