 |
| Dibuix digital ArtuR |
“¿Com descriure aquell barret? ¿I per què? Quan el meu cap va assolir les dimensions no diré pas definitives, però sí màximes, el meu pare em va dir, Vine, fill, anem a comprar el teu barret, com si aquest barret ja preexistís des de l’eternitat, en un lloc determinat. Anà de dret al barret. Jo no hi tenia vot ni veu, i el botiguer tampoc. Sovint em pregunto si el propòsit del meu pare no era humiliar-me, si no estava engelosit de mi, que era jove i ben plantat, vull dir fresc, mentre que ell ja era vell i tot inflat i morat de cara. A partir d’aquell dia ja no se’m va permetre sortir amb el cap nu, amb els meus bonics cabells marrons al vent.”
De Narracions i Textos per no res de Beckett, traduït per Joaquim Sala-Sanahuja.
22 comentaris:
Oh, quan giro els records enrere, els meus pares m'obligaven a portar gorra, però jo volia només ser bonica sense ella i saps què, a la primera cantonada me la vaig treure del cap...és clar, si m'havien vist, em vaig endur una bronca quan vaig tornar de l'escola :(((
Trist, oi...bé, mai no he obligat els meus fills a portar gorra...només quan eren nadons i petits la portaven :))
Salut!
Rituals d'iniciació a la vida adulta.
Una abraçada.
Pobre noi!
Si jo t'expliqués el meu conflicte de petita amb les gorres... et pots imaginar que ens duíem molt malament. ;-)
Molt psicodèlic el teu dibuix.
Aferradetes, Artur.
Moltes gràcies pels teus records infantils, Modrina Neba !!. Les obligacions del infants vers els pares, no sempre son ben rebudes.... segur que sense la gorra estaves molt bonica i amb gorra, també !!. Bona setmana ; )
Moltes gràcies, Alfred !.... ja de petits ens ensenyen a "passar pel tub" ! : D
Salut !!.
Moltes gràcies, Paula !!. Ja m'imagino la teva guerra particular amb la gorra i segur que en vindrien moltes més de "guerres" desprès d'aquesta, només desitjo que en sortissis bé de la majoria d'elles o de totes !!.
Una abraçada i bona setmana ; )
Wow, that’s quite a story behind the hat! Your drawing adds a playful twist to something that feels heavy and symbolic. Love how you turned it into art.
A mi em va donar, quan era petita, per portar un barret de mariner, aquells que semblen un casquet. El vaig dur durant dos estius, desprès, va desaparèixer (o algú ho va fer).
Thank you very much for your opinion,Veronica Lee.
Have a good week and a hug!! : )
Quantes històries hi han al darrere d'un barret !. La teva, amb final misteriós, com ens tens acostumats ! : )
Bona setmana, una abraçada !!.
Cuantos recuerdos me trae, sobretodo cuando mis hijos tenían que ir al festival escolar con la barretina puesta. Besitos
Un dibujo que motiva a mucha reflexión, al igual que tus palabras.
Te mencioné, por tu valiosa aportación que fue la cereza del pastel, en la conclusión de la historia en mi blog. Gracias!!!
Un fuerte abrazo.
Cierto, Núria; cuantos recuerdos nos puede traer una simple prenda vestir... !.
Un saludo i buena semana ; )
Muchas gracias, Sara !. Fue una verdadera casualidad que mis palabras coincidieran con lo que ya tenias en tu pensamiento, sin duda nos ayudamos el uno al otro i sin darnos cuenta : )
Un abrazo i muy agradecido por tu gesto : )
Magnífica combinación, Artur. Tu dibujo parece hecho para acompañar este fragmento de Beckett, con ese humor extraño y absurdo que convierte algo tan simple como la compra de un sombrero en toda una historia. Me ha gustado mucho el conjunto. Un fuerte abrazo :)
Oh, m'encanta Beckett!
I la teva il·lustració és fantàstica, Artur, un noi jove amb els cabells onejant al vent :D
Em pregunto: tens els cabells onejant al vent?
Moltes gràcies per les teves visites i comentaris regulars al meu blog de creacions digitals, i molt d'amor!!
Artur, no he trobat res de nou a Blue instant i he vingut cap aquí, esperant trobar alguna de les teves històries xalades (dieu "xalar" -de passar-s'ho bé- els vilanovins? Crec que és una paraula de les comarques de Tarragona). Veig que aquesta no és teva, però la imatge, que sí que ho és, em sembla genial. Estic contenta que li hagis tret el barret al pobre noi. Encara rai que va néixer en una altra època. T'imagines haver d'anar amb barret tot l'estiu? Quin horreur!
Petó!
Muchas gracias, Gumer !. Realmente es así, una pequeña circunstancia hace surgir toda una história, que a veces resulta sorprendente o surrealista.
Muy buen fin de semana, mi amigo !!.
Moltes gràcies, Sim , pel teu entusiasme i agradables paraules, un cop més. Et responc a la teva pregunta, si !, a vegades ho fan , tot i que no m'agrada massa el vent.. hehehe
Molt bon cap de setmana, amiga !. Una abraçada ; )
Moltes gràcies, Tresa !!. Si que conec la paraula "xalar", de fet la conec des de ben petit, tot i que potser ara no la sento a dir tant per aquí.... potser es que la vida s'ha tornat més avorrida !? hehehe. De tota manera, ho segueixo fent sempre que puc i las teves històries , m'ajuden força entre altres !. Així que t'animo a xalar tot el que puguis i et deixin i ah!, els barrets per tapar-se del sol, ara que fa aquesta calor, van molt bé !! : )
Una abraçada ben gran , amiga entremaliada : )
Nice young Artur 😄 Thanks for visiting my place; it's a rainy day here.
Have a happy day 👍🏼🌞
M'encanta el text i el dibuix és molt bonic i divertit.
Em sembla que molts ens hi podem sentir identificats. En el meu cas no era qüestió de barret, si ó d'arrecades. Les havia de portar sí o sí i no les podía suportar.
M'encanta aquest dibuix
Abraçades.
Publica un comentari a l'entrada