 |
| Dibuis digital ArtuR (2025). |
"Escoltaves Montand cantant “Les feuilles mortes”
i la tardor creixia al cor del teu naufragi
mentre t’abandonaves a rituals mirades
a uns astres que rebien oracions nocturnes
d’amants que s’estimaven amb avidesa i ànsia.
Llavors tots els carrers eren iguals i l’aire
et duia la humitat de pluges que arribaven
carregades del fang d’una desesperança
de més enllà d’un mar al que res no et vinclava.
Voltaven damunt teu ànimes sense estança
cridant amb desconsol pel greu dolor dels arbres
nus de fulles i branques pel cru fred de l’oratge.
I, mentre, tu cantaves, acompanyant l’espera
d’amors que no arribaven, paraules que ara et manquen."
i la tardor creixia al cor del teu naufragi
mentre t’abandonaves a rituals mirades
a uns astres que rebien oracions nocturnes
d’amants que s’estimaven amb avidesa i ànsia.
Llavors tots els carrers eren iguals i l’aire
et duia la humitat de pluges que arribaven
carregades del fang d’una desesperança
de més enllà d’un mar al que res no et vinclava.
Voltaven damunt teu ànimes sense estança
cridant amb desconsol pel greu dolor dels arbres
nus de fulles i branques pel cru fred de l’oratge.
I, mentre, tu cantaves, acompanyant l’espera
d’amors que no arribaven, paraules que ara et manquen."
Poema de Antoni Casals i Pasqual.
28 comentaris:
Un poema trist com la cançó, però no menys bell.
Magnífic dibuix, Artur.
Aferradetes.
Preciós dibuix amb expressió nostàlgica.
Com el poema i la meravellosa cançó.
Una abraçada, Artur!
L'esperit de la cançó, planejant per la tardor mostrada.
Una abraçada.
Great drawing :-D
Moltes gràcies, salluna !. La tardor porta de la ma a la nostàlgia... Bona setmana, una abraçada !.
Moltes gràcies,Carme per las teves paraules.
Una abraçada !!.
Un comentari molt poètic, Alfred, s'agraeix !.
Bona setmana ; )
Thank you very much, Ananka. Have a great week, friend!
Com sempre un conjunt fantàstic i molt bon combinat tot, Artur.
No coneixia aquesta poema i m'ha encantat, tot i que trist.
Una abraçada!
The portrait reminds me of Aung San Suu Kyi.
And now I'm at a loss for words. ... ;-)
Una abraçada, amic!
Aquest poema de Jacques Prévert és un dels meus preferits.
I la cançó, composta per Joseph Kosma, és una de les millors d'Yves Montand. Quina magnífica elecció per a la nostra bonica però trista temporada...
El teu dibuix és sublim i perfectament encaixat.
Espero que tot et vagi bé, t'envio moltes abraçades, estimat Artur.
Lovely sketch. Warm greetings from Montreal, Canada ❤️ 😊 🇨🇦
Moltes gràcies, Núria !. Una abraçada ; )
Hi pot tenir alguna semblança, Sean ... però no és . Moltes gràcies , una abraçada !.
Molt agraït,Sim, pel teu comentari. Tot i ser una mica trist el conjunt, no deixa de banda la seva bellesa !.
Una abraçada i bona setmana : )
Thank you very much, Linda. Have a great week, friend! : )
El poema me gusta... y el dibujo, me encanta!!
Muchas gracias, Sylvia !! : )
Un abrazo !!.
El otoño me parece elegante, los arboles se desnudan del pasado y se visten de gala, llaman a la vida nueva. Un abrazo
Me encanta el dibujo digital que has hecho artur, una mujer tan reflexiva, tan intensa, mirando hacia abajo, es como si se estuviera adentrando en su interior.
Y el poema que compartes de ACyP, sobre la mirada del otoño almas desconsoladas, árboles desnudos...
Aunque el otoño no me guste, sí me ha gustado tu publicación artur.
Que estés pasando una feliz tarde.
Un abrazo.
Gracias, Ester !, todo un paseo por la naturaleza creativa.
Un saludo ; )
Muchas gracias, Maria por tus palabras i sensaciones de un otoño , que aunque no guste a todos, si crea sensaciones i sentimientos que nos hacen pensar i vivir...
Un abrzo y buena semana ; )
Artur, qué maravilla… 🍂
El retrato parece respirar el mismo aire que el poema, con esa melancolía de otoño que acaricia y deshace al mismo tiempo.
Hay una luz íntima en la mirada que acompaña los versos de Casals como si ambos nacieran del mismo silencio.
Una obra preciosa, de las que se sienten más que se miran.
Una abraçada, amic :)
Muchas gracias, Gumer !. Un comentario muy agradable de tu parte, que es de agradecer y así lo hago. A veces se da la fortuna de que se alinean los astros i surgen cosas como ésta o como tus magníficas fotografias !.
Un abrazo, amigo ; )
Artur querido porque el otoño siempre me parece tan melancólico....
..... Jo....serà que llevas el amor en tu interior....
una abraçada !! ;)
Tan precioso y triste tu dibujo, como este poema envuelto en música melancólica y otoñal ; ) El caso es q leía " el otoño crecía en el corazón de tu naufragio" y pensaba ...¿ no será al revés? pero es q claro a lo mejor su naufragio es tan enorme q ya tiene corazón propio ; ) A mí antes no me gustaba nada de nada el otoño, ahora comienzo a saber aorr uae su belleza .. Aquí es fácil, porque todo es bonito siempre, un abrazo fuerte ARTUR!
Muchas gràcias, Maria , por tu visión del relato i la pintura que lo acompaña !.
Un abrazo y que tengas una buena semana !!.
Publica un comentari a l'entrada