Un núvol negre em segueix...!

 

Il·lustració digital ArtuR. Collage de imatges lliures de drets de internet, processades amb Adobe Photoshop Elements 5.0 i ArtRage .
 
"De cop i volta, un dia, un núvol allibera una càrrega d'aigua sobre tu.
Comences a córrer per protegir-te.
Corres i corres amb la mateixa direcció i velocitat que el núvol.
El que vol dir que estàs sempre sota d'ell.
Però no repares en això.
Fins que, amb els pulmons a punt d'esclatar, pares,
i el núvol segueix el seu camí, deixant-te enrere."
 
 Diàleg de la pel·lícula '"Una quinta portuguesa"
Una pel·lícula calmada i suau de paraules i silencis que enamora. 
 

 *  *  *

32 comentaris:

María ha dit...

Muy bonita ilustración, artur, y el diálogo que has elegido.

Después de unos días de descanso ya estoy aquí para ponerme al día.

Que tengas un feliz mes de septiembre.

Un abrazo.

sa lluna ha dit...

No sé perquè no parem de correr quan plou... ;-)
Sembla una pel·lícula molt interessant.
La il·lustració m'encanta, Artur.
Aferradetes!

artur ha dit...

Muchas gracias, Maria ! i buen retorno a la vida normal después de las merecidas vacaiones, que espero hayan sido bien aprovechados i felices :)
Un abrazo !!.

artur ha dit...

Certament, salluna !.... jo també ho faig, ho reconec ! hehehe.....
La pel·lícula la vaig veure fa uns dies i em va agradar força, la recomanaria i tot , si tens ocasió de veure-la.
Una abraçada i bon cap de setmana !!.

Gumer Paz ha dit...

Artur, tu dibujo y tus palabras tienen esa magia de detenernos en lo esencial. Ese correr bajo el mismo núvol es la metáfora perfecta de lo que a menudo nos pasa en la vida: creemos huir de lo que nos pesa y, sin darnos cuenta, lo arrastramos con nosotros. Y solo cuando paramos, respiramos y aceptamos el momento, el núvol sigue su camino y nos deja libres.
Preciosa también la referencia a Una quinta portuguesa, una película que, como tu creación, sabe enamorar con silencios, calma y sensibilidad.
Una abraçada ben gran! :)

Carme Rosanas ha dit...

És boníssim aquest diàleg! Genial!

I la il·lustració també, per descomptat, l'has representat perfectament.
I sí, jo també corro quan plou. Quines coses!

Una abraçada.

Ananka ha dit...

That is so cool :-D

artur ha dit...

Muchas gracias, Gumer Paz ! Así es a veces, vemos un problema con una visión que quizás no sea la más correcta, como en este caso de la nube andarina : )
Buena semana i un abrazo !!.

artur ha dit...

Moltes gràcies, Carme !. En escoltar aquest petit relat en la pel·lícula, em va agradar molt també, com la mateixa pel·lícula, que t'atrapa des de el principi.
Bona setmana !!.

artur ha dit...

Thank you very much,Ananka !

Vivir y dejar Vivir...Liz ha dit...

Querido Artur, precioso post e ilustración , los problemas hay que enfrentarlos de entrada, si corres el te sigue, puede llevar tiempo pero no debemos escapar, sino afrontar.
♥️Abrazos y te dejo besitos♥️ se feliz
*♥♫♥**♥♫♥**♥♫♥*--*♥♫♥**♥*

Vivir y dejar Vivir...Liz ha dit...

Gracias Artur por visitar mi blog, yo agradecida.
♥️Abrazos y te dejo besitos♥️ se feliz
*♥♫♥**♥♫♥**♥♫♥*--*♥♫♥**♥*

Teresa Duch ha dit...

Bona, aquesta pel·lícula, Artur! La vaig veure fa quinze dies a Filmin i em va encantar. Mentre llegia pensava "això em sona". Sort que tu ho has posat a continuació. Mecatxis la mala memòria que tinc!
I la teva il·lustració, amb aquest punt d'humor teu, també m'agrada molt. Les noies som més intuïtives. Que no sé si el de blau és un noi. I ara que hi penso, tampoc sé si la de verd és una noia. Et faig l'ullet sense emoticona.
Una abraçada!

artur ha dit...

Muchas gracias, Liz !. Asi es, los problemas te siguen si no les plantas cara...
Un abrazo y feliz semana ; )

artur ha dit...

Un placer leerte y agradecido también, por tu visita, Liz.
Abrazos : )

artur ha dit...

Moltes gràcies, Tresa !. A mi també em va agradar molt la pel·lícula; de fet aquest tipus son de les que prefereixo. Tot i això encara tens força memòria , ja que et sonava el text (jo, me'l vaig apuntar per no oblidar-lo ! heheh)... I del dibuix, en principi serien dues noies, però tant és, li pot passar a qualsevol !...o potser la de verd és un follet dels boscos de la Conca de Barberà, que de veure'ls no els he vist, però algun n'hi ha ! : )
Bona setmana i una abraçada !!.

Sim ha dit...

M'agrada molt la teva interpretació d'aquesta cita, Artur.
Vaig anar a veure el tràiler i em va fer venir ganes de veure la pel·lícula.
Moltes gràcies!
Que passis una bona estona i et desitjo una tardor meravellosa. T'envio petons.

artur ha dit...

Moltes gràcies, Sim. Si arribes a veure la pel·lícula, espero que t'agradi , com el meu disseny : )
Una abraçada i bona tardor !!.

Sean Jeating ha dit...

All three lovely: Your collage, the quotation and the trailer.
Una abraçada, Artur.

OdnowionaJa ha dit...

Love it my friend. So moving poem. In fact I love clouds, I love rain which make me calmer. But I love this poem, its message. Love it so much and it make me feel happier, thank you for that, thank you for being a beautiful light. <3

Nuria de Espinosa ha dit...

Me ha gustado mucho como lo interpretas, como siempre un placer pasar por tu blog. Un abrazo

Ester ha dit...

No solo corremos, tambien levantamos los hombros, pero sigue lloviendo. Un abrazo

Teresa Duch ha dit...

Com que veig que no has publicat res aquests dies, et responc al teu comentari. Sí! Sí, hi ha follets de color verd a la Conca. Són a Baltasana. On havien de ser, sinó? I que el dia que els vulguis anar a veure, m'ho dius, que no vull que et perdis pel bosc, com jo em vaig perdre per Vilanova. (Emoticona molt nerviosa)
Abraçada, Artur!

artur ha dit...

Moltes gràcies, Sean !!.
Bona setmana ; )

artur ha dit...

Moltes gràcies per las teves paraules, Odnowiona.Ja !.
T'envio una abraçada ben gran !!.

artur ha dit...

Agradecido, Núria, por tus palabras !.
Buena semana ; )

artur ha dit...

Así es, Ester ! hehehe... sucesos inexplicables de nuestra vida !.
Un abrazo y buena semana ; )

artur ha dit...

Hahahaha... Teresa ! fas bé d'advertir-me... si hi vaig , seràs la primera en saber-ho !!. I aprofito per , avançada-ment, felicitar-te el sant que està al caure i tinguis un bon dia !!.
Una bona abraçada i records als follets de Baltasana ; )

Gumer Paz ha dit...

Qué hermosa manera de recordarnos que a veces la vida consiste en detenerse y dejar que las nubes sigan su curso. Hay una serenidad profunda en ese diálogo y en tu ilustración, Artur; ambos invitan al silencio y a la pausa que tantas veces olvidamos.
Una abraçada plena de calma, amic. :)

Beatriz Lopes ha dit...

Eres muy bueno interpretando las imágenes que subes, he leído tus otros posts y este blog esta genial..

Blog de Bea- recomendaciones, animes, juegos & más!.

artur ha dit...

Asi es, Gummer. Como también me comentabas en tu última entrada, no todo es ir hacia adelante o hacia atrás, también hay un tiempo para pararse i reflexionar, opinión que comparto totalmente.
Un saludo y que tengas una buena semana !!.

artur ha dit...

Muchas gracias, Beatriz por tus palabras i por tu visita, seas bienvenida siempre !!.
Un saludo y que tengas una buena semana ; )