Aigües de Primavera.

 
 
AIGÜES DE LA PRIMAVERA

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.

(Josep Carner)

5 comentaris:

sa lluna ha dit...

Edificis molt diferents a la teva foto. El conjunt és maco i original. I un bell poema que l'acompanya, ja en tinc moltes ganes de que vinguin aquestes Aigües de Primavera.

Aferradetes, Artur.

Sim ha dit...

Aquesta és una foto preciosa, d'un lloc preciós i un poema meravellós!
Gràcies per compartir estimat Artur.
Espero que el carnaval us hagi fet feliç el cor i que us ho passeu d'allò més bé. Petons.

Alfred ha dit...

Molt ben escollit el poema.
Gracies.

Carme Rosanas ha dit...

Quin goig aquestes aigües de la primavera i quin altre goig afegit de llegir aquest poema de Carner!
Moltes gràcies, Artur!
Abraçades!

Vivir y dejar Vivir...Liz ha dit...

Querido amigo, precioso poema, me encantó.
Querido amigo, me despedí del blog, no de mis amigos.
La amistad es una lluvia de estrellas en el cielo de la vida.
La amistad no es una cuestión de proximidad, sino de corazón.
Gracias por formar parte de mi círculo de amigos.
Los quiero y no los olvido. GRACIAS.
Abrazos y les dejo besitos, bendiciones. sean felices.

*♥♫♥**♥♫♥**♥♫♥*--*♥♫♥**♥*