Va començar fent cagar el tió el dia que no era. El raïm se’l va menjar el deu d’agost i l’aniversari el va celebrar sis cops en un mateix any. El van multar per calar foc als mobles vells un tretze de maig. Es va presentar vestit de zombi a casa dels nebots la nit de Reis. Es va comprar un llibre el vint-i-tres de gener.
El dia que l’havien d’incinerar, la seva família se sentia molt feliç. Per fi ho podrien celebrar com tocava. Fins que al tanatori va entrar la castanyera.
LA CASTANYERA (Un microrelat de Núria Tort).
BONA CASTANYADA A TOTHOM !!.
9 comentaris:
Hahaha, aquesta història és fa-bu-losa!
La il·lustració també té molt èxit! M'agrada molt.
Pel que fa al clip, em va encantar, visualment de totes maneres perquè aquesta música no és realment la meva tassa de te. Els efectes especials són genials i les emocions són brillants.
Gràcies per compartir.
Us desitjo una molt feliç celebració aquesta tarda.
Boo!
I petons!
Què siguin bones i moltes!
Un dibuix preciós.
Aferradetes, Artur.
M'ha agradat molt el teu dibuix i la història és molt divertida. Ni mort no va poder respectar els costums de tot la vida…. 😂🤣😂🤣
M'agrada molt aquesta castanyera i la història és ben divertida, m'agrada la teva dosi d'humor!
Ara, ja està bé que comprés un llibre un vint-i-tres de gener, de llibres se'n poden comprar qualsevol dia de l'any, hehe!
Una abraçada Artur i espero que hagis passat una bona castanyada :)
Parece que más bien podrían celebrarlo como a él le gustaría.
Bonito dibujo
Petons
Me encanta ese relato. Un poco despistada la castañera jajajaja. También te digo que echo de menos las castañeras, de las de antes. Las auténticas O_O. Genial el dibujo!!
Una forta abraçada, Artur :)
Querido amigo, precioso y divertido relato, me encantó
Abrazos y te dejo un beso
Ha! I enjoyed tremendously, both chestnut and ghosts.
Gràcies, Artur.
Molt ben trobat el microrelat de la Núria, però que consti que també podria ser teu, eh? I sort que la teva castanyera s'ha vestit de mig dol, que amb uns antecedents així, també ho podia fer de fúcsia.
Si encara tens panellets, aprofita-ho, que a mi ja se m'han acabat i els trobo més a faltar...
Abraçada, Artur!
Publica un comentari a l'entrada