 |
| Esbòs dibuix digital ArtuR |
"Hi ha mirades que
queden. I aquella n’era una.
No se sap per
què,
però queden
solcades en un plec de la memòria,
per sempre." Nosaltres
dos (2017).
Autor: Xavier Bosch
Autor: Xavier Bosch
L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb
algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat
abans-d’ahir.
Que bonic ha de ser tenir algú així a la teva vida, oi? Algú que sentis proper,
malgrat sigui a l’altra banda del món. Algú amb qui discutir pugui ser
enriquidor. Algú per qui no dubtis a deixar-ho tot, quan et necessita i córrer
al seu costat.
16 comentaris:
El teu esbós pintat és magnífic i quines paraules més boniques, quina saviesa Artur. Tens raó, aquests amics són insubstituïbles. I tinc la sort de tenir-ho. El que desitjo per a tothom. Que tingueu un fantàstic setembre.
Hi he viscut això de tindre una bona conversa, al cap de molts anys sense veure'ns, tant amb amics com amigues, encara que d'aquestes, tingui ben poques.
Salutacions.
He de dir que tinc la sort de tenir un amic, que tot i coneixer-nos des de fa uns disset anys i només veure'ns una vegada (ja que viu lluny d'aquí), sembla com si ens coneguéssim de tota la vida...
Un dibuix preciós, Artur.
Aferradetes.
Jo sempre he pensat que sí, que és possible i que existeixen realment aquestes amistats.
El problema és que no sempre estem prou lliures per córrer al costat de qui ens necessita o a qui podríem ajudar. I l'altre problema és que a vegades no s'entenen prou bé, per part d'altes persones implicades.
Me gusto mucho esta parte " La amistad debe ser esto: lazos invisibles con alguien que no has visto en quince años"
Creo que define muy bien la relación que tengo con mi amigos del bachillerato.
Bonito texto.
Gràcies, Sim !!... si tens un "tresor" així, ets ben afortunada :)
Salut i bona setmana !!.
No es tracta de la quantitat, sinó de la qualitat d'aquestes amistats. Gràcies, Alfred !, bona setmana ;)
També ets ben afortunada, salluna, no es troben amics/amigues com aquests tant fàcilment...
Salut i bona setmana ;)
Tens molta raó en tot el que dius, Carme , ho comparteixo completament.
Bona setmana ;)
Afortunada eres, Acuarelagris i me alegro por ti !... todo un "tesoro" ;)
Buena semana, un abrazo !!.
A beautiful and meaningful post...well done.
Es es. Alguien que no te regale el oído y te de la razón como a los locos y con quien confiar.
Un forta abraçada, Artur :)
Moltes gràcies, Deann !, salut :)
Así es, Gumer !... saludos i buena semana :)
Que linda reflexão sobre a amizade! É verdade, os laços invisíveis que se formam entre homens e mulheres podem ser profundos e duradouros. A conexão que perdura, mesmo após anos de separação, é um tesouro que enriquece nossas vidas. A ideia de ter alguém especial, que sentimos como próximo apesar da distância, é realmente reconfortante. Esse tipo de amizade traz um calor à alma e nos lembra da beleza das relações humanas.
Agradeço por compartilhar essas palavras tão tocantes! 🌼
BEIJOS EM SEU 💗
🐾
Esos lazos invisibles nutren nuestra vida. Muy bueno !Un gran abrazo
Publica un comentari a l'entrada