 |
| "Paraigües caigut" Dibuix digital ArtuR. |
Acabo de llençar-lo,
35 minuts sota la tempesta
-esperant un maleït
taxi-
han pogut amb ell.
Però com s'ha portat.
Aquesta és la diferència:
els taxis són com certs amics,
mai no hi són quan els necessites.
Els paraigües, en canvi, moren per tu.
Karmel C. Iribarren
(Traducció lliure del castellà al català)
17 comentaris:
Quants paraigües oblidats esperen la seva nova oportunitat al maleter d'un taxi.
Abraçada.
Si, però si el taxi no apareix, ho tenen més difícil encara :)
Salut !.
Gran homenatge als paraigües, s'ho tenen ben merescut, sovint perden la vida en acte de servei. Ens has acostat un poema ben sorprenent i bonic, Artur. Moltes gràcies!
Salut!
que buena analogía,.. no lo había pensado de esa forma :)
Si,Carme,em va sorprendre també a mi aquest poema , senzill i efectiu.
Ara, també el podem fer servir per evitar el sol (el paraigües) :)
Salut !!.
Si, Jo. Una forma alternativa de ver a estos compañeros ocasionales :)
Saludos !!
Hola Artur. Me gustaron tanto el poema como la ilustración tuya. Buen verano y un saludo :)
Gràcies, Eric !
Bon estiu :)
Buen poema y bonita imagen!! Un abrazo
Gracias, Hann !
Un abrazo :)
Jo quasi sempre oblide els paraigües.
Besos.
També sol passar això :)
Salut , Hampstead !!
Jolín Artur. Ahora miro al paraguas de otra manera. Hasta le hago una caricia cuando lo cojo. O_O
Un forta abraçada :)
(por cierto, me ha encantado el dibujo!)
Que bonic! Saps, tinc una amiga que es pintora y pinta moltes vegades paraigües vermells. @mariamurpintora
una abraçada
M'agrada que vegis al paraigua com un bon amic, Gumer Paz ! :))
i content de que t'agradi el dibuix !, salut !!.
Gràcies, Maman Bohème !. He visitat la pàgina d'instagram de la teva amiga i m'agrada veure aquesta casual coincidència ! i agraït de que l'hagis compartit, té uns bons treballs. :)
Una abraçada !.
M'encanta aquest paraigües!
Gràcies pel teu entusiasme, Maijo !!.
Una abraçada ;)
Publica un comentari a l'entrada