Fotografia de ArtuR. |
Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara
poguessin, com antany, aturar-se amb amor,
em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor,
el teu record es mou en la penombra clara...
Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!
Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.
Si ara estengués els braços en el fosca, podria
agombolar-te encara, somni de cada dia.
Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.
"Presència" de Màrius Torres (24 de gener, 1938).
6 comentaris:
Los recuerdos que permanecen siempre en el corazón y en el alma.
Bellos versos.
Un abrazo.
Preciós el poema de Màrius Torres i molt bonica i ben trobada la teva imatge, fan molt bona parella.
Una abraçada.
:_(
Tenen molt bona sintonia, foto i poema.
Aferradetes.
Bonjour cher ami,
Des mots qui accompagnent une jolie photo.
Gros bisous
Bello poema muy bien acompañado por tu bella foto. Un saaludo.
Publica un comentari a l'entrada