Per als nens, la primera fi del món de la seva vida.
Per al gat, un nou amo.
Per al gos, una mestressa nova.
Per als mobles, escales, cops, càrrega, descàrrega.
Per a les parets, clars quadrats després dels quadres despenjats.
Per als veïns de la planta baixa, un terna, una pausa en el tedi.
Per al cotxe, millor que fossin dos.
Per a les novel·les, la poesia -d'acord-, emporta't el que vulguis.
Pitjor per a la enciclopèdia i pel vídeo,
ah, i per al manual d'ortografia,
on potser s'expliqui el tema dels dos noms:
si encara unir-los per la conjunció "i",
o ja separar-los per un punt.
Wislawa Szymborska (1923 - 2012), del seu llibre de poemes "Aquí".
12 comentaris:
Tu pintura es preciosa con sus bonitos efectos de luz y color! un abrazo
maravilloso blog tiene luz propia
Gracias por vuestras opiniones. Saludos !
Un poema que fa pensar.
Els cossiols semblen amb llum pròpia, desprès d'aquesta pluja que els ha arribat.
Aferradetes, Artur.
Una mica, si, sa lluna !.
Bon cap de setmana :)
Muy bello poema y magnifica ilustración.
Me parece superoriginal ese modo de describir la ruptura...
felicitaciones por el poema. Me ha encantado.
love the colors... bright.
beautiful
Bello poema te mando un beso
Gracias por vustras palabras, saludos ! :)
Hermoso poema, la lluvia en el jardín siempre ofrece calma en tiempos revueltos. Un saludo
La calma, tras la tempestad !.
Gracias por tus palabras, Tinta en las olas :)
Publica un comentari a l'entrada