 |
| "Mar" Dibuix digital ArtuR. |
Des del llagut es veu el poble franc,
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.
Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencer dintre la nina!
Blanc fistonet damunt el blau marí
esmorteint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso amb tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les
penes, des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.
Des del llagut que té un si és d'atzar,
un si és de recança ...
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.
Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencer dintre la nina!
Blanc fistonet damunt el blau marí
esmorteint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso amb tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les
penes, des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.
Des del llagut que té un si és d'atzar,
un si és de recança ...
Totes les coses vistes des de el mar,
quina mena de mel i d'enyorança !.
Josep Mª de Segarra.