' La meva fada padrina '.
Aportació al repte de " Our Midweek Muse ".
Diada de Sant Jordi.
-Sóc la més valent princesa
que viu al gran castell!
-Sóc el més bell cavaller
que passeja per la primavera!
Es trobaren a la vila,
es trobaren dins del temps,
inventaren la llegenda
del drac festivaler
que espera l'arribada de la festa
de Sant Jordi al carrer.
Pinten vida,
pinten llum,
pinten sol
al damunt de cada llibre
i l'amor a cada rosa
que ha florit al roser.
que viu al gran castell!
-Sóc el més bell cavaller
que passeja per la primavera!
Es trobaren a la vila,
es trobaren dins del temps,
inventaren la llegenda
del drac festivaler
que espera l'arribada de la festa
de Sant Jordi al carrer.
Pinten vida,
pinten llum,
pinten sol
al damunt de cada llibre
i l'amor a cada rosa
que ha florit al roser.
* * * *
Sant Jordi i la princesa, la rosa i els llibres.
(Isabel Barriel)
(Isabel Barriel)
Bona Diada de Sant Jordi !!
Aquells ulls de color mel.
 |
| Fotografia ArtuR. |
Què se n'ha fet de les nits a la frescaPetons i bromes a cau d'orellaAmagats rera un arbre sols passejant per l'herbaTot semblava tant senzill, tan realMentre et mirava els ulls de color melAquells ulls de color mel.
Quan de temps fa ja d'aquells dissabtesAnant al refugi amb la ràdio dels teus paresAquelles tardes de mal temps tremolant ben agafatsTotes les promeses eren tan realsMentre et mirava els ulls de color melAquells ulls de color melJa no recordes laLa nostra cançó.
Ara estic tot sol, tot és tan diferentEt vaig tornar a veure i Déu meu, que maca etsDe vegades penso en aquell temps i em sento tan estranyI com canvia el veure-ho tot sense tenirEl filtre dels teus ulls de color melAquells ulls de color melJa no recordes laLa nostra cançó.
Cançó d'Els Pets ‧ 1995.
Aigües de Primavera.
AIGÜES DE LA PRIMAVERA
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
(Josep Carner)
Aigües de la primavera
que degoten pels jardins,
posades damunt les branques,
les gotes es tornen brins.
Al cor d'una trista fotja
tremolen els cels divins.
S'acuita la neu a fondre's
i baixa torrent endins;
la fressa de les escumes,
com mou el fullam dels pins!
Com sotgen, les flors novelles!
Com dringuen aquests matins!
Al riu de les aigües noves
diuen que hi ha tres remolins:
”L’un molia or i plata,
l’altre perles i robins,
l’altre l’amor de les dames
que captiven els fadrins”.
(Josep Carner)
Carnaval de Vilanova i la Geltrú.
 |
| Carnaval de Vilanova. Dibuix digital ArtuR. |
Durant 7 dies Vilanova i la Geltrú s’atura.
Vilanovins i
vilanovines posposem les nostres vides perquè el calendari lunar ens
marca, com a bons llunàtics, que cal respectar EL CARNAVAL.
Durant
uns dies, la nostra pàtria és només Vilanova i la Geltrú. Tenim himne,
tenim bandera, lluïm els colors, tenim símbols que ens apropen als veïns
i veïnes, que ens fan sentir que som un tot.
Perquè el Carnaval és
més que una simple festa: és el nostre microclima, el nostre enginy, la
nostra manera de fer humor. La sàtira, la festa de les primeres
vegades... i de totes les següents. El desenfrenament, la disbauxa, el
disbarat... però també de la tradició.
Per un cop l’any, sentim que
tenim les regnes de la ciutat. Sentim la crida per omplir els carrers i
fer els rituals que fa segles que ens uneixen. I any rere any ens
segueixen posant la pell de gallina. I això... només ho entendrà algú
com tu.
Aquesta és la nostra festa, patrimoni de la gent de Vilanova i la Geltrú.
El Carnaval 2025 es celebrarà del 27 de febrer al 5 de març de 2025.
Amors.
 |
| "El bes". Temperas, ArtuR. |
Soir ou matin, minuit, midi
Dans l'enfer ou le paradis
Les amours aux amours ressemblent
C'était hier que je t'ai dit
Nous dormirons ensemble..."
Louis Aragon (1897 - 1982 , Paris).
"Ja sigui diumenge o dilluns,
vespre o matí, mitjanit, migdia,
A l'infern o al cel,
Els amors s'assemblen als amors.
Va ser ahir que et vaig dir:
Dormirem junts..."
vespre o matí, mitjanit, migdia,
A l'infern o al cel,
Els amors s'assemblen als amors.
Va ser ahir que et vaig dir:
Dormirem junts..."
Louis Aragon (1897 - 1982 , Paris).
Blau i blanc.
 |
| "Mar" Dibuix digital ArtuR. |
Des del llagut es veu el poble franc,
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.
Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencer dintre la nina!
Blanc fistonet damunt el blau marí
esmorteint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso amb tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les
penes, des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.
Des del llagut que té un si és d'atzar,
un si és de recança ...
ara que el sol hi bat de cara;
es veu el poble tot pintat de blanc,
ara que sol no el desempara.
I darrera el pujol fet de graons,
vestit de vinya retallada i neta;
el poble ran de blau, la vinya al fons
i al cel un xiscle d'oreneta.
Des del llagut es veu tot petitet;
els mariners són com un cap d'agulla,
la campana sospira molt baixet
i cada cep sembla una fulla.
Poble estirat a vora de la mar,
o delicada ratlla fina,
que te la menges amb un sol esguard
i et cap sencer dintre la nina!
Blanc fistonet damunt el blau marí
esmorteint la gresca i la baralla,
et sento més del cor, vist des d'ací,
des del llagut que balla.
Et veig a tu, i penso amb tu només,
el blau i el blanc m'han esborrat les
penes, des del llagut encar t'estimo més,
i em lligues més les venes.
Des del llagut que té un si és d'atzar,
un si és de recança ...
Totes les coses vistes des de el mar,
quina mena de mel i d'enyorança !.
Josep Mª de Segarra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)