Sospir.

 

 

 

Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

* * *

Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.