La pluja.

"La pluja". Dibuix digital ArtuR.

Quan plou
plou per a tots.

Per al gat i per al gos.
Per a la pedra i la flor.
Per al feliç i el ploró.

Quan plou
plou per a tots.

Però si al gat no li agrada,
que ploga fascina el gos
i si a la pedra li esvara
és pa i mel per a la flor,
per al feliç cançó d’alba
i per al trist amarg plor.

Quan plou
mai plou que puga
dir-se que plou
a gust de tots.

Poema "La pluja" de Marc Granell.

  

LA CASTANYERA

 
 Va començar fent cagar el tió el dia que no era. El raïm se’l va menjar el deu d’agost i l’aniversari el va celebrar sis cops en un mateix any. El van multar per calar foc als mobles vells un tretze de maig. Es va presentar vestit de zombi a casa dels nebots la nit de Reis. Es va comprar un llibre el vint-i-tres de gener.

 El dia que l’havien d’incinerar, la seva família se sentia molt feliç. Per fi ho podrien celebrar com tocava. Fins que al tanatori va entrar la castanyera.

 

  LA CASTANYERA (Un microrelat de Núria Tort).

 

BONA CASTANYADA A TOTHOM !!.

 

 

Fantasmes !.

 

Dibuix digital ArtuR.

 Fent la posada a punt per a Tots Sants !. ;)

 

 

A vegades passen coses....

 

A vegades passen coses com aquesta i et quedes pensant.... és coincidència, és casualitat, es...? i no dones amb la resposta, només et queda la sorpresa.

 Un dia a la nit, veus un anunci publicitari com aquest :  

 

 i et ve a la memòria, aquell dibuix que un dia vas fer, cap allà el 2022.....

 

 i penses, casualitat, coincidència... ?...  a vegades passen coses.

 

Existeix l'amistat entre home i dona? .

 

Esbòs dibuix digital ArtuR

 

 

 

 

 

 

 

"Hi ha mirades que queden. I aquella n’era una.

No se sap per què,

però queden solcades en un plec de la memòria,

per sempre."

 

 Nosaltres dos (2017).
 Autor: Xavier Bosch

 

 

 L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir. Que bonic ha de ser tenir algú així a la teva vida, oi? Algú que sentis proper, malgrat sigui a l’altra banda del món. Algú amb qui discutir pugui ser enriquidor. Algú per qui no dubtis a deixar-ho tot, quan et necessita i córrer al seu costat.

Avui.

 

Fotografia ArtuR.

 

 

AVUI 

 

El cel torna a tenir ara
el mateix color que aquell dia.

Antoni Ribas.

Sospir.

 

 

 

Contrallum del cel,
la tarda blavissa,
darrere dels núvols
el sol hi sospira.

Ennuvolat dens,
esparses clarianes,
el cel clos al fons
com ordit de sarja.

Càlid bufa el vent
movent el que és fràgil,
tot és expectant
que la pluja caigui.

* * *

Poema : " Sospir" de Carme Cabús.
Fotografia : ArtuR.