 |
| Dibuis digital ArtuR (2025). |
"Escoltaves Montand cantant “Les feuilles mortes”
i la tardor creixia al cor del teu naufragi
mentre t’abandonaves a rituals mirades
a uns astres que rebien oracions nocturnes
d’amants que s’estimaven amb avidesa i ànsia.
Llavors tots els carrers eren iguals i l’aire
et duia la humitat de pluges que arribaven
carregades del fang d’una desesperança
de més enllà d’un mar al que res no et vinclava.
Voltaven damunt teu ànimes sense estança
cridant amb desconsol pel greu dolor dels arbres
nus de fulles i branques pel cru fred de l’oratge.
I, mentre, tu cantaves, acompanyant l’espera
d’amors que no arribaven, paraules que ara et manquen."
i la tardor creixia al cor del teu naufragi
mentre t’abandonaves a rituals mirades
a uns astres que rebien oracions nocturnes
d’amants que s’estimaven amb avidesa i ànsia.
Llavors tots els carrers eren iguals i l’aire
et duia la humitat de pluges que arribaven
carregades del fang d’una desesperança
de més enllà d’un mar al que res no et vinclava.
Voltaven damunt teu ànimes sense estança
cridant amb desconsol pel greu dolor dels arbres
nus de fulles i branques pel cru fred de l’oratge.
I, mentre, tu cantaves, acompanyant l’espera
d’amors que no arribaven, paraules que ara et manquen."
Poema de Antoni Casals i Pasqual.
